Snorri Sturluson

Estàtua de Snorri Sturluson, feta per Gustav Vigeland i erigida a Reykholt el 1947.

Snorri Sturloson (Hvamm, c. 1178/1179 - Reykjaholt, 23 de setembre de 1241) fou un jurista, poeta, historiador i escriptor islandès.

Biografia

Es va casar als vint anys amb una dona adinerada, i anys més tard es va separar, deixant-li dos fills. Als 35 anys fou escollit cap del Allthing, l'Assamblea Legislativa d'Islàndia.

L'any 1218 va viatjar a Noruega. A la cort del rei Hàkon va rebre el títol de "lenderman" o baró. Snorri es va comprometre amb el rei noruec a que els islandesos acceptessin la dependència de Noruega. En retornar a Islàndia, va enviar el seu fill a Noruega com a ostatge: per aquestes circumstàncies fou declarat traïdor d'Islàndia. Posteriorment, també fou declarat traïdor a Noruega, per no haver complert la seva promesa d'annexió.

L'any 1224 va contreure matrimoni per segona vegada, fet que el va convertir en l'home més ric d'Islàndia.

Després de la guerra civil d'Islàndia, Snorri fou assassinat per Gizur Thorvaldsson, enviat per Hàkon.

Obra

Fou l'autor de la Saga d'Egil Skallagrimson i la Heimskringla (o Crònica dels reis de Noruega). També va escriure la famosa Edda prosaica, un manual per a poetes on figura el Gylfaginning o Al·lucinació de Gylfi, una cosmogonia de la mitologia nòrdica.

És considerat un dels grans literats de la Islàndia medieval.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Snorri Sturluson