Dèbora

Dèbora segons un gravat de Gustave Doré

Segons la Bíblia, Dèbora (en hebreu דְּבוֹרָה Dəbôrāh) fou la quarta jutge d'Israel i l'única dona que ostentà aquest càrrec.

Després de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan qui s'instal·là a Hassor i els dominà amb mà de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutge d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al Mont Tabor i l'ocupés amb l'ajuda de deu mil homes de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes.

En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a casa d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, li clavà una estaca i l'assassinà.

Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.

Precedit per: Xamgar

Jutge d'Israel

Succeït per: Gedeó

Vegeu també

• Llibre dels Jutges