Julio Herrera y Reissig: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 10: Línia 10:
L'experiència mundana és substituïda per la seva condició d'àvid lector i, a partir de [[1900]], conduïx reunions literàries des de l'àtic de la mansió familiar a Montevideo, coneguda com ''La Torre de los Panoramas'' a causa de les importants vistes que des d'allí es tenien al [[Riu de la Plata]].
L'experiència mundana és substituïda per la seva condició d'àvid lector i, a partir de [[1900]], conduïx reunions literàries des de l'àtic de la mansió familiar a Montevideo, coneguda com ''La Torre de los Panoramas'' a causa de les importants vistes que des d'allí es tenien al [[Riu de la Plata]].


Allí comença l'evolució des del romanticisme cap a l'avantguarda modernista i [[Surrealisme|surrealista]] que el convertiria pòstumament en una referència obligada de la poesia llatinoamericana de l'època, al costat de [[Leopoldo Lugones]], [[Ricardo Jaimes Freyre]] i [[Salvador Díaz Tafaner]].
Allí comença l'evolució des del romanticisme cap a l'avantguarda modernista i [[Surrealisme|surrealista]] que el convertiria pòstumament en una referència obligada de la poesia llatinoamericana de l'època, al costat de [[Leopoldo Lugones]], [[Ricardo Jaimes Freyre]] i [[Salvador Díaz Mirón]].


Mor a Montevideo a la primerenca edat de 35 anys, mentre que la publicació de les seves obres i el conseqüent reconeixement literari es produirà anys després. L'escriptor i crític literari uruguaià [[Ángel Rama]] ([[1926]]-[[1983]]) va expressar el següent: {{cita|En poc menys de deu anys i àdhuc movent-se en el més estrepitós i superficial basar ''art nouveau'', va crear una lírica de subtil sensibilitat moderna, d'impecable precisió lingüística.}}
Mor a Montevideo a la primerenca edat de 35 anys, mentre que la publicació de les seves obres i el conseqüent reconeixement literari es produirà anys després. L'escriptor i crític literari uruguaià [[Ángel Rama]] ([[1926]]-[[1983]]) va expressar el següent: {{cita|En poc menys de deu anys i àdhuc movent-se en el més estrepitós i superficial basar ''art nouveau'', va crear una lírica de subtil sensibilitat moderna, d'impecable precisió lingüística.}}

Revisió del 15:56, 8 maig 2009

Julio Herrera y Reissig (Montevideo, 9 de gener de 1875 - ídem, 9 de març de 1910) fou un poeta uruguaià iniciat en el Romanticisme tardà i capdavanter de l'avantguarda modernista en la literatura uruguaiana.

Biografia

Fill del Dr. Manuel Herrera y Obes i nebot del ministre i més tard president de la República, Julio Herrera y Obes, va ser membre d'una família patrícia uruguaiana, de situació econòmica esplaiada i connexions importants en l'àmbit social i cultural.

L'única condicionament material de Julio Herrera y Reissig va ser la seva precària salut. El 1892, als disset anys d'edat, ha d'abandonar els estudis formals a causa d'una malaltia cardíaca congènita, agreujada al contagiar-se de febre tifoidea. Aquesta circumstància li impedeix a més qualsevol tipus de viatges, excepte una breu visita a Buenos Aires i curtes visites a ciutats de l'interior de l'Uruguai.

L'experiència mundana és substituïda per la seva condició d'àvid lector i, a partir de 1900, conduïx reunions literàries des de l'àtic de la mansió familiar a Montevideo, coneguda com La Torre de los Panoramas a causa de les importants vistes que des d'allí es tenien al Riu de la Plata.

Allí comença l'evolució des del romanticisme cap a l'avantguarda modernista i surrealista que el convertiria pòstumament en una referència obligada de la poesia llatinoamericana de l'època, al costat de Leopoldo Lugones, Ricardo Jaimes Freyre i Salvador Díaz Mirón.

Mor a Montevideo a la primerenca edat de 35 anys, mentre que la publicació de les seves obres i el conseqüent reconeixement literari es produirà anys després. L'escriptor i crític literari uruguaià Ángel Rama (1926-1983) va expressar el següent:

« En poc menys de deu anys i àdhuc movent-se en el més estrepitós i superficial basar art nouveau, va crear una lírica de subtil sensibilitat moderna, d'impecable precisió lingüística. »