Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 14:27, 23 març 2006

L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1.668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal. Aquest ample de via era diferent del que s'estava implantant a Europa, que mesurava 1.435 mm, que fou l'amplada que s'adoptà al primer ferrocarril britànic.

Justificació oficial

Segons l'infome oficial dels enginyers, Juan Subercase[1] i Calixto Santa Cruz, la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un exemple a seguir ràpidament per tot el món. Els temps ha demostrat que aquestes prediccions no es compliren mai, condemnant la península a l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils europea, exigint material ferroviari diferent i per tant de fabricació més costosa.

L'oposició dels industrials catalans

Els industrials catalans, pioners de les indústries ferroviària i tèxtil a la península, veien en la primera les possibilitat d'apropar el mercat europeu de la segona. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les costoses inversions en infraestructures ferroviàries. Per això s'oposarem de seguida a les diverses decisions, sovint contradictòries, dels molts governs espanyols de la época, i conseguiren que fou suavitzada més tard (1904), permetent la construcció d'altres amples, això sí, sense cap mena de subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics.

El paper del govern espanyol

La successió del fets mostra com cap govern espanyol, en unes époques de gran inestabilitat política, a més de començar tard a regular el mercat ferroviari, no va impulsar el seu desenvolupament a la península, amb un marc legal que el facilités, sinò que fins i tot hi va posar tota mena de pals a les rodes. No va rectificar mai els seus errors, i finalment, va expropiar totes les empreses que havien seguit les recomanacions oficials.

Passada l'época de la gran expansió ferroviària a Europa, tampoc va recuperar el temps perdut i promové el desenvolupament del transport de carretera, molt més ineficient en termes d'energia.

El paper de la Mancomunitat

El fet que els governs centrals de tots els signes polítics ignoressin els interssos catalans, en una época en que el sentiment català resorgia, no feu més que confirmar les tèsis del catalanisme polític sobre la necessitat de disposar d'autonomia legislativa.

L'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va planificar i projectar la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya, que havia de vertebrar Catalunya. Al contrari que la xarxa telefònica, mai s'arribarà a construïr, ja que la dictadura de Primo de Rivera no la va veure amb bons ulls, malgrat les moltes gestions que consten que es van fer des de Catalunya [2]. A més en aquesta época les inversions es dirigeixen cap a la indústria automobilística, i Catalunya perd així l'ocasió única de completar una pionera xarxa de transport ferroviaria que les interferències espanyoles van dinamitar.

Cronologia

El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Juan Subercase[3] i Calixto Santa Cruz, adopta un ample de via ferroviària diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus castellans (equivalents a 1.668 (mm), amb l'oposició dels industrials catalans - 1845.
Una llei del Ministeri de Foment - 1904 distingeix entre ferrocarrils secundaris d'interés de l'Estat, amb ample d'1 m i els executats sense subvenció, que han de depositar una fiança del 3% del cost de les obres però decideixen lliurement l'ample de via.
El 24 de gener de 1941, el govern del general Franco aprova la Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera que estableix la nacionalització i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 mil·límetres de l'Estat espanyol, que pasen a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, RENFE. És la major operació nacionalitzadora d’Europa fins aquell moment.
En el moment de la expropiació Renfe disposa de 12.401 km de vies - 1941.

Vegeu també

Enllaços externs

L'informe Subercase i les seves conseqüències
(castellà) L'ample de via] en a todo tren
(castellà) Cronologia del ferrocarril espanyol amb dades que es amplien aquest article.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-L''''ample ferroviari espanyol''' o '''ample espanyol''', de 1.668 [[mm]], és l'ample que els diversos governs espanyols dels [[segle XIX|segles XIX]] i [[segle XX|XX]] van adoptar, a partir de l'any [[1845]], amb l'oposició dels industrials catalans interessats en l'exportació dels seus productes tèxtils, i amb unes minces subvencions, en comparació a les polítiques ferroviàries a [[Europa]], a les línies que l'adoptessin.
+L''''ample ferroviari ibèric''' o '''ample ibèric''', de 1.668 [[mm]], és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de [[ferrocarril]] d'[[Espanya]] i [[Portugal]]. Aquest ample de via era diferent del que s'estava implantant a [[Europa]], que mesurava 1.435 [[mm]], que fou l'amplada que s'adoptà al primer ferrocarril [[Gran Bretanya|britànic]].
-El fet que el ''premi'' a les línies que adoptaren aquest particular ample, fora la seva [[expropiació]] en ser [[nacionalitzar|nacionalitzades]] per [[Franco]] l'any [[1941]], ha dut a que no hagin hagut mai més inversions en aquest sector, el que explica que el transport de mercaderies a Espanya sigui únicament per carretera, en comparació amb la resta d'Europa.
-El [[tren de Sarrià]], '''primer ferrocarril urbà de l’Estat espanyol''' i el ''segon del món'', després del metro de [[Londres]], que no havia estat subvencionat per no ser d'[[ample espanyol]], es salvà de l'expropiació per aquest motiu.
-En canvi la '''primera línia de tren peninsular''' entre [[Mataró]], i [[Barcelona]], construïda l'any [[1848]], que no havia estat subvencionada, per ser anterior a la llei de subvencions de l'any [[1907]], sí que fou expropiada, passant a formar part de [[Renfe]].
 == Justificació oficial ==
 Segons l'infome oficial dels enginyers, Juan Subercase[http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase] i Calixto Santa Cruz, la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món''. Els temps ha demostrat que aquestes prediccions no es compliren mai, condemnant la península a l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils europea, exigint material ferroviari diferent i per tant de fabricació més costosa.
-Aquesta decisió, agravat pel fet que no va ser mai rectificada, ha resultat un dels factors més importants que ha portat a que [[Catalunya]] disposi avui d'una xarxa molt per sota de la que correspon amb el seu desenvolupament demogràfic i industrial.
 == L'oposició dels industrials catalans ==
@@ Línia 26: / Línia 19: @@
 == Cronologia ==
-* El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Juan Subercase[http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase] i Calixto Santa Cruz, força l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus [[castella]]ns (equivalents a 1.689  ([[m]]), amb la oposició dels industrials catalans - [[1845]].
+* El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Juan Subercase[http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase] i Calixto Santa Cruz, adopta un ample de via ferroviària diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus [[castella]]ns (equivalents a 1.668  ([[mm]]), amb l'oposició dels industrials catalans - [[1845]].
-* Una llei del Ministeri de Foment - [[1904]] distingeix entre ferrocarrils secundaris d'interés de l'Estat, amb galga de 1 m i els executats sense subvenció, que han de depositar una fiança del 3% del cost de les obres però decideixen lliurement l'ample de vía.
+* Una llei del Ministeri de Foment - [[1904]] distingeix entre ferrocarrils secundaris d'interés de l'Estat, amb ample d'1 m i els executats sense subvenció, que han de depositar una fiança del 3% del cost de les obres però decideixen lliurement l'ample de via.
-* El [[24 de gener]] de [[1941]], el govern del dictador [[Franco]] aprova la ''Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera'' que estableix la [[nacionalització]] i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 metres de l'estat espanyol, que pasen a formar part de la ''Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles'', [[RENFE]]. És la major operació nacionalitzadora d’Europa fins aquell moment.
+* El [[24 de gener]] de [[1941]], el govern del general [[Franco]] aprova la ''Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera'' que estableix la [[nacionalització]] i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 mil·límetres de l'Estat espanyol, que pasen a formar part de la ''Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles'', [[RENFE]]. És la major operació nacionalitzadora d’Europa fins aquell moment.
-* En el moment de la expropiació [[Renfe]] disposa de 12.401 qm de vies - [[1941]].
+* En el moment de la expropiació [[Renfe]] disposa de 12.401 km de vies - [[1941]].