Regla dels 18 electrons: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 29: Línia 29:
*No cal sumar la càrrega del complex.
*No cal sumar la càrrega del complex.



<table>
<table border=1 cellspacing=0 cellpadding=2>
<tr>
<tr>
<td> Lligand <td> Càrrega <td> M. covalent <td> M. iònic
<td align=center> '''Lligand''' <td align=center> &nbsp;'''Càrrega'''&nbsp; <td align=center> &nbsp;'''M. covalent'''&nbsp; <td align=center> &nbsp;'''M. iònic'''&nbsp;
<tr>
<tr>
<td> H-, Me-, Ph-, halur, acil, CN-, RO-, RS-, η1-al·lil, η1-acetat <td> -1 <td> 1 <td> 2
<td> &nbsp;H<sup>-</sup>, Me<sup>-</sup>, Ph<sup>-</sup>, halur, acil, CN<sup>-</sup>, RO<sup>-</sup>, RS<sup>-</sup>, η<sup>1</sup>-al·lil, η<sup>1</sup>-acetat &nbsp; <td align=center> -1 <td align=center> 1 <td align=center> 2
<tr>
<tr>
<td> CN, NH3, C2H4, PR3, CR2, CNR <td> 0 <td> 2 <td> 2
<td> &nbsp;CN, NH<sub>3</sub>, C<sub>2</sub>H<sub>4</sub>, PR<sub>3</sub>, CR<sub>2</sub>, CNR&nbsp; <td align=center> 0 <td align=center> 2 <td align=center> 2
<tr>
<td> &nbsp;O<sup>2-</sup>&nbsp; <td align=center> -2 <td align=center> 2 <td align=center> 4
<tr>
<td> &nbsp;η<sup>3</sup>-al·lil, η<sup>2</sup>-acetat&nbsp; <td align=center> -1 <td align=center> 3 <td align=center> 4
<tr>
<td> &nbsp;NO<sup>+</sup>&nbsp; <td align=center> +1 <td align=center> 3 <td align=center> 2
<tr>
<td> &nbsp;η<sup>4</sup>-butadiè&nbsp; <td align=center> 0 <td align=center> 4 <td align=center> 4
<tr>
<td> &nbsp;η<sup>5</sup>-ciclopentadiè&nbsp; <td align=center> -1 <td align=center> 5 <td align=center> 6
<tr>
<td> &nbsp;η<sup>6</sup>-benzè&nbsp; <td align=center> 0 <td align=center> 6 <td align=center> 6
</table>
</table>

Revisió del 17:52, 13 maig 2009

La regla dels 18 electrons és una regla aplicada bàsicament a la química organometàl·lica dels metalls de transició i que permet predir l’estabilitat i la reactivitat dels complexos que formen. És una regla anàloga a la regla del octet usada amb els elements dels grups principals, però en aquest cas s’omplen els 5 orbitals d (10 e-), els 3 orbitals p (6 e-) i l’orbital s (2 e-), que fan un total de 18 e- (d10s2p6), d’aquesta manera aconsegueixen una configuració com la d’un gas noble.

Aplicació de la Regla dels 18 e-

Tenim 3 casos possibles que es poden donar entre els metalls de transició i els lligands:

  • Elements de la 1a sèrie de transició amb lligands σ-donadors i σ,π-donadors. En aquest cas el primer orbital antienllaçant té una energia prou baixa perque s'ompli amb facilitat. A més, aquests lligands estabilitzen estats d'oxidació alts. Per aquesta raó aquests complexos varien entre 12 i 22 e-.
  • Elements de la 2a i 3a sèrie de transició amb lligands σ-donadors i σ,π-donadors. En aquests, el primer orbital antienllaçant és molt més energètic, per aquesta raó no s'omple mai. Com hem dit abans aquests lligands estabilitzen estats d'oxidació alts, d'aquesta manera els complexos varien entre 12 i 18 e-.
  • Elements de transició amb lligands π-acceptors. En aquest cas el primer orbital antienllaçant també té una energia molt elevada, així que no s'omplirà mai, i aquests complexos no passaran mai dels 18 e-. Els lligands π-acceptors estabilitzen els estats d'oxidació baixos. Així que la majoria de compostos tindran 18 e-, amb algunes excepcions. En aquest cas és on es troben els compostos organometàl·lics i és on és més aplicable la regla dels 18 e-.

Contatge d'electrons

Hi ha dos models per contar els electrons d'un compost, tots dos vàlids per igual:

- Model covalent:

  • Considera tots els enllaços metall-lligand com a covalents.
  • El metall té tots els seus electrons de valència.
  • Els lligands aniònics es compten com radicals, donant 1 e-. Ex: Cl-
  • Els neutres donen un parell d'electrons. Ex: CO
  • Cal sumar la càrrega del complex. La càrrega (-) afegeix un e-, la càrrega (+) es treu un e-.

- Model iònic:

  • Considera tots els enllaços metall-lligand com a iònics.
  • El metall té els electrons corresponents al seu estat d'oxidació.
  • Els lligands aniònics es compten com anions, donant 2 e-. Ex: Cl-
  • Els neutres donen un parell d'electrons. Ex: CO
  • No cal sumar la càrrega del complex.


Lligand  Càrrega   M. covalent   M. iònic 
 H-, Me-, Ph-, halur, acil, CN-, RO-, RS-, η1-al·lil, η1-acetat   -1 1 2
 CN, NH3, C2H4, PR3, CR2, CNR  0 2 2
 O2-  -2 2 4
 η3-al·lil, η2-acetat  -1 3 4
 NO+  +1 3 2
 η4-butadiè  0 4 4
 η5-ciclopentadiè  -1 5 6
 η6-benzè  0 6 6