Paleozoic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
he corregit una "a"
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- els conífers + les coníferes, - els conífers + les coníferes, -dels conífers +de les coníferes, -dels conífers +de les coníferes, -de conífers +de coníferes, - conífer
Línia 8: Línia 8:
Geològicament, el Paleozoic comença poc després de la fragmentació d'un [[supercontinent]] anomenat [[Rodínia]], i al final d'una [[edat glacial]] global (vegeu [[glaciació Varanger]]). Durant el Paleozoic primitiu, la massa terrestre de la [[Terra]] es va trencar en un gran nombre de continents relativament petits. Cap al final de l'era, els continents s'agruparen de nou en un supercontinent anomenat [[Pangea]], que incloïa la major part de l'àrea terrestre de la Terra.
Geològicament, el Paleozoic comença poc després de la fragmentació d'un [[supercontinent]] anomenat [[Rodínia]], i al final d'una [[edat glacial]] global (vegeu [[glaciació Varanger]]). Durant el Paleozoic primitiu, la massa terrestre de la [[Terra]] es va trencar en un gran nombre de continents relativament petits. Cap al final de l'era, els continents s'agruparen de nou en un supercontinent anomenat [[Pangea]], que incloïa la major part de l'àrea terrestre de la Terra.


Al principi de l'era, la vida només consistia en [[bacteri|bactèries]], [[algues]], [[esponja|esponges]] i una varietat de formes lleugerament enigmàtiques conegudes com a fauna [[ediacarià|ediacariana]]. Un gran nombre d'estructures corpòries van aparèixer quasi simultàniament al començament de l'era. Un fenomen conegut com l'[[explosió càmbrica]]. Hi ha algunes proves que formes de vida senzilles ja podrien haver envaït la terra al començament del Paleozoic, però els vegetals i animals substancials no van arribar a la terra fins el Silurià i no van començar a prosperar fins el [[Devonià]]. Tot i que es coneixen [[vertebrats]] primitius des de principis del Paleozoic, les formes animals dominants van ser els [[invertebrats]] fins a mitjans del Paleozoic. Les poblacions de [[peixos]], van explotar durant el Devonià. Durant el Paleozoic tardà, grans [[bosc|boscos]] de vegetals primitius van prosperar en la terra, formant les grans capes de [[carbó]] d'[[Europa]] i l'est d'[[Amèrica del Nord]]. Cap al final de l'era, els primers rèptils grans i sofisticats i els primers [[conífer]]s ja havien evolucionat.
Al principi de l'era, la vida només consistia en [[bacteri|bactèries]], [[algues]], [[esponja|esponges]] i una varietat de formes lleugerament enigmàtiques conegudes com a fauna [[ediacarià|ediacariana]]. Un gran nombre d'estructures corpòries van aparèixer quasi simultàniament al començament de l'era. Un fenomen conegut com l'[[explosió càmbrica]]. Hi ha algunes proves que formes de vida senzilles ja podrien haver envaït la terra al començament del Paleozoic, però els vegetals i animals substancials no van arribar a la terra fins el Silurià i no van començar a prosperar fins el [[Devonià]]. Tot i que es coneixen [[vertebrats]] primitius des de principis del Paleozoic, les formes animals dominants van ser els [[invertebrats]] fins a mitjans del Paleozoic. Les poblacions de [[peixos]], van explotar durant el Devonià. Durant el Paleozoic tardà, grans [[bosc|boscos]] de vegetals primitius van prosperar en la terra, formant les grans capes de [[carbó]] d'[[Europa]] i l'est d'[[Amèrica del Nord]]. Cap al final de l'era, els primers rèptils grans i sofisticats i els primers [[coníferes]] ja havien evolucionat.


[[Categoria:Paleozoic| ]]
[[Categoria:Paleozoic| ]]

Revisió del 13:42, 22 maig 2009


Fanerozoic
Quaternari
Holocè (0,0117 Ma)
Plistocè (2,58 Ma)
Neogen
Pliocè (5,333 Ma)
Miocè (23,03 Ma)
Paleogen
Oligocè (33,9 Ma)
Eocè (56,0 Ma)
Paleocè (66,0 Ma)
Mesozoic
Cretaci (~ 145,0 Ma)
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma)
Paleozoic
Permià (298,9 ± 0,15 Ma)
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)
Silurià (443,8 ± 1,5 Ma)
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)
Cambrià (541 ± 1,0 Ma)

El Paleozoic és una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques. La divisió del temps en eres, la divisió més gran en el temps geològic, ve ja d'en Giovanni Arduino, del segle XVIII, tot i que el seu nom original per l'era ara coneguda com el Paleozoic era "Primitiu

El Paleozoic inclou sis períodes geològics; del més antic al més recent -- el Cambrià, l'Ordovicià, el Silurià, el Devonià, el Carbonífer i el Permià. S'estén des de fa uns 542 milions d'anys fins fa uns 251 milions d'anys. Segueix el Precambrià i precedeix el Mesozoic.

El Paleozoic va des del temps de la primera aparició en abundància de fòssils de closca dura fins al temps en què els continents començaven a ser dominats per rèptils grans i relativament sofisticats, així com per vegetals relativament moderns. El límit inferior se situava clàssicament en la primera aparició de criatures conegudes com trilobits i archeocyathida. El límit superior està situat en una extinció en massa 300 milions d'anys més tard, conegut com l'extinció permiana. La pràctica moderna situa el límit més antic en la primera aparició d'un fòssil característic anomenat Phycodes pedum.

Geològicament, el Paleozoic comença poc després de la fragmentació d'un supercontinent anomenat Rodínia, i al final d'una edat glacial global (vegeu glaciació Varanger). Durant el Paleozoic primitiu, la massa terrestre de la Terra es va trencar en un gran nombre de continents relativament petits. Cap al final de l'era, els continents s'agruparen de nou en un supercontinent anomenat Pangea, que incloïa la major part de l'àrea terrestre de la Terra.

Al principi de l'era, la vida només consistia en bactèries, algues, esponges i una varietat de formes lleugerament enigmàtiques conegudes com a fauna ediacariana. Un gran nombre d'estructures corpòries van aparèixer quasi simultàniament al començament de l'era. Un fenomen conegut com l'explosió càmbrica. Hi ha algunes proves que formes de vida senzilles ja podrien haver envaït la terra al començament del Paleozoic, però els vegetals i animals substancials no van arribar a la terra fins el Silurià i no van començar a prosperar fins el Devonià. Tot i que es coneixen vertebrats primitius des de principis del Paleozoic, les formes animals dominants van ser els invertebrats fins a mitjans del Paleozoic. Les poblacions de peixos, van explotar durant el Devonià. Durant el Paleozoic tardà, grans boscos de vegetals primitius van prosperar en la terra, formant les grans capes de carbó d'Europa i l'est d'Amèrica del Nord. Cap al final de l'era, els primers rèptils grans i sofisticats i els primers coníferes ja havien evolucionat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleozoic