Papa Celestí V

Papa Celestí V

(dècada del 1300, Castell Nou de Nàpols)
Nom original	(la) Celestinus PP. V
Biografia
Naixement	(it) Pietro Angelerio 1215 Sant'Angelo Limosano (Itàlia) (en)
Mort	19 maig 1296 (80/81 anys) Fumone (Itàlia)
Sepultura	Basilica of St. Mary of Collemaggio (en)
192è Papa
12 juliol 1294 – 20 desembre 1294 (renúncia papal) ← Nicolau IV – Bonifaci VIII →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	L'Aquila Nàpols
Ocupació	sacerdot catòlic
Orde religiós	Orde de sant Benet
Consagració	Hugues Aycelin Montaigut
Enaltiment
sant sant
Festivitat	19 de maig

Sant Pere Celestí o
Sant Celestí V

Nom original	(la) Celestinus PP. V
Biografia
Naixement	(it) Pietro Angelerio 1215 Sant'Angelo Limosano (Itàlia) (en)
Mort	19 maig 1296 (80/81 anys) Fumone (Itàlia)
Sepultura	Basilica of St. Mary of Collemaggio (en)
192è Papa
12 juliol 1294 – 20 desembre 1294 (renúncia papal) ← Nicolau IV – Bonifaci VIII →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	L'Aquila Nàpols
Ocupació	sacerdot catòlic
Orde religiós	benedictins, celestins
Consagració	Hugues Aycelin Montaigut
Enaltiment
sant sant
Festivitat	19 de maig
Iconografia	amb hàbit de monjo i una tiara a les mans, amb el gest de desar-la, o als peus; com a papa
Patró de	Isernia; copatró de L'Aquila i Urbino; enquadernadors

Celestí V (de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone), també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - † Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294.

Era l'onzè fill d'Angelo Angelerio i Maria Leone i va ingressar, en 1232, com a monjo benedictí al monestir de Santa Maria in Faifoli situat a la diòcesi de Benevent, on va mostrar una extraodinaria predisposició a l'ascetisme que li va portar, en 1239, a fer-se eremita en una cova situada a la muntanya Morrone on romandria durant cinc anys.

Després d'aquest període de total aïllament, es va traslladar amb dos companys, a una cova similar a la muntanya de Maiella a la regió d'Abruzos en el centre d'Itàlia, on va fundar, en 1244, l'ordre dels Celestins, que seria aprovada per Urbà IV en el 1264.

Va ser escollit Papa després d'un període de dos anys i tres mesos en el que la cadira de Sant Pere va romandre vacant a causa de la divisió del col·legi cardenalici en dues faccions encapçalades per les famílies Colonna i Orsini. Va abandonar el seu retir i després de la seva coronació a la ciutat d'Aquila, va instal·lar la seva seu papal a Nàpols, on va fer la seva entrada a lloms d'un ase que conduïa el fidel aliat de l'Església Carles II d'Anjou, rei de Nàpols (fill de Carles I d'Anjou, i per tant, nebot de San Lluís), i el seu fill, Carles Martell d'Anjou, nomenat rei d'Hongria pel papa precedent, Nicolau IV.

El nou papa va prendre com a nom Celestí V, però res en la seva vida anterior no havia preparat aquell home per a les intrigues del poder, pel qual, després de quatre mesos com a pontífex, va renunciar voluntàriament al seu tron per retornar a la seva vida d'eremita. Deu dies després de l'abdicació de Celestí es va reunir el conclave que, en un només dia de deliberacions va elegir al cardenal Benedicto Caetani com Bonifaci VIII.

• 
  Ermita de Sant'Onofrio al Morrone, on va estar retirat
• 
  Coronació de Celestí V, quadre anònim francès del s. XVI
• 
  Sepulcre a Sta. Maria di Collemaggio, obra de Girolamo da Vicenza (1517)
• 
  Cos incorrupte del sant

El nou papa va traslladar immediatament la seu papal a Roma ordenant a Celestí que l'acompanyés, temorós que el poble napolità, contrari a la seva elecció, ho continués considerant com a legítim pontífex. En el trajecte Celestí va aconseguir escapar i refugiar-se a la seva antiga cel·la de la Muntanya Morrone fins que, assetjat per Bonifaci, va intentar infructuosament fugir a Grècia, sent detingut, sotmès a judici i empresonat a la fortalesa de Fumone on va morir el 19 de maig del 1296 després de deu mesos de confinament.

Més tard canonitzat, la seva festa se celebra el 19 de maig.

Celestí V va viure durant l'època de Dante qui el va col·locar a l'Infern de la seva Divina Comèdia al costat dels inútils i neutrals que es troben entre la porta i el vestíbul segons l'obra. El Cant III, Tercet 20 de l'obra al·ludeix a Murrone dient: "Així que distingir els rostres puc, miro amb més fixesa, i vaig veure entre alguns el que la gran renúncia va fer pel mig".

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a exeremo celsus (Elevat de l'ermita), citació que fa referència a què abans de ser elegit pontífex, va ser ermità del monestir de Pouilles.

Precedit per: Nicolau IV

Papa 1294

Succeït per: Bonifaci VIII