Angra Mainyu: diferència entre les revisions
m ampliació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
En el zoroastrisme original, [[Ahura Mazda]] (o Ormazd) era considerat el Déu suprem, i com a tal va crear dos esperits oposats: [[Spenta Mainyu]] (l'esperit la Veritat o del Bé) i Angra Mainyu (l'esperit de la Mentida o del Mal). Ulteriorment, Spenta Mainyu va ser reemplaçat per Ahura Mazda, que va esdevenir així l'adversari directe d'Ahriman. |
En el zoroastrisme original, [[Ahura Mazda]] (o Ormazd) era considerat el Déu suprem, i com a tal va crear dos esperits oposats: [[Spenta Mainyu]] (l'esperit la Veritat o del Bé) i Angra Mainyu (l'esperit de la Mentida o del Mal). Ulteriorment, Spenta Mainyu va ser reemplaçat per Ahura Mazda, que va esdevenir així l'adversari directe d'Ahriman. |
||
El nom no apareix en les velles inscripcions del perses; a l<nowiki>'</nowiki>''[[Avesta]]'', el recull de textos zoroàstrics, és anomenat el "germà bessó" de l'[[Esperit Sant]], l'oposat de Spenta Mainyu. Es considerat com el [[Dimoni]] destructor, la font de tots els mals en el món i, com Ahura Mazda, existeix des de la Creació. Ahriman va escollir el [[ |
El nom no apareix en les velles inscripcions del perses; a l<nowiki>'</nowiki>''[[Avesta]]'', el recull de textos zoroàstrics, és anomenat el "germà bessó" de l'[[Esperit Sant]], l'oposat de Spenta Mainyu. Es considerat com el [[Dimoni]] destructor, la font de tots els mals en el món i, com Ahura Mazda, existeix des de la Creació. Ahriman va escollir el [[Mal]] conscientment, essent el responsable de la creació material, de l'il·lusió, de l'error i de la mentida.<ref name=P/> La seva major maldat fou corrompre el foc pur creat per Ahura Mazda, al que li va donar color i li afegí el fum. El dia del [[Judici Final]] serà destruït per Spenta Mainyu i desapareixerà del món per sempre. |
||
Es pot observar una [[analogia]] amb les creences de les religions monoteistes [[abrahàmiques]] a través del concepte de [[Satanàs]] com el principal agent de la maldat. |
Es pot observar una [[analogia]] amb les creences de les religions monoteistes [[abrahàmiques]] a través del concepte de [[Satanàs]] com el principal agent de la maldat. |
Revisió del 16:09, 27 maig 2009
Angra Mainyu és la denominació en avèstic d'una divinitat del zoroastrisme, l'antiga religió persa, que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error. En persa se l'anomena Ahriman o Ariman. El seu nom significa "pensament estroncat" o "pensament angoixat".[1]
En el zoroastrisme original, Ahura Mazda (o Ormazd) era considerat el Déu suprem, i com a tal va crear dos esperits oposats: Spenta Mainyu (l'esperit la Veritat o del Bé) i Angra Mainyu (l'esperit de la Mentida o del Mal). Ulteriorment, Spenta Mainyu va ser reemplaçat per Ahura Mazda, que va esdevenir així l'adversari directe d'Ahriman.
El nom no apareix en les velles inscripcions del perses; a l'Avesta, el recull de textos zoroàstrics, és anomenat el "germà bessó" de l'Esperit Sant, l'oposat de Spenta Mainyu. Es considerat com el Dimoni destructor, la font de tots els mals en el món i, com Ahura Mazda, existeix des de la Creació. Ahriman va escollir el Mal conscientment, essent el responsable de la creació material, de l'il·lusió, de l'error i de la mentida.[1] La seva major maldat fou corrompre el foc pur creat per Ahura Mazda, al que li va donar color i li afegí el fum. El dia del Judici Final serà destruït per Spenta Mainyu i desapareixerà del món per sempre.
Es pot observar una analogia amb les creences de les religions monoteistes abrahàmiques a través del concepte de Satanàs com el principal agent de la maldat.
Ahriman i l'antroposofia
Segons l'antroposofia de Rudolf Steiner, Ahriman és una de les dues entitats, junt amb Llucifer, que s'oposen a l'evolució de la humanitat, però que alhora la fan possible. Steiner identifica Ahriman amb Satanàs, el qual seria ben diferent de Llucifer: Ahriman és qui fa de l'home un ésser terrestre sotmès a les lleis de la matèria, mentre que Lucifer tendeix a alliberar-l'en. Així, Ahriman confereix als humans una intel·ligència freda i abstracta desproveïda de sentiments, tornant-los prosaics i amorals.[2] [3]