Papa Pasqual I

Papa Pasqual I

Nom original	(la) Paschalis PP. I
Biografia
Naixement	c. 775 Roma
Mort	11 febrer 824 (48/49 anys) Roma
98è Papa
29 gener 817 – 11 febrer 824 (Gregorià) ← Esteve IV – Eugeni II →
Bisbe catòlic
Abat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Cristianisme i Església Catòlica
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic, escriptor, papa
Enaltiment
sant
Festivitat	11 de febrer

Sant Pasqual I ( Roma ? – íd. 11 de febrer del 824 ) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Perteneixent a una família noble de la ciutat de Roma, en el moment de la seva elecció com a papa ocupava el càrrec de superior del monestir de Sant Esteve en Roma i, després de la seva consagració va rebre com a present del fill de Carlemany, Lluís I, els territoris de Còrsega i Sardenya i la confirmació, mitjançant el Pactum Ludovicianum, de las donacions fetes al papat en les dècades precedents per Pipí el Breu i Carlemany: Roma, Túscia, Perúgia, Campània, Tívoli, Exarcat de Rávena, Pentàpolis i Sabina, establint els límits del Estat de la Església, dins dels quals el pontifici gaudia de plena sobirania.

Durant el seu pontificat va tindre que fer front a la segona crisi iconoclasta que desde el 814 torna a aparèixer en Constantinoble, sota el mandat del emperador bizantí Lleó V de Bizanci, i que degut a les persecucions patides va provocar una important afluència de monges gregues a Roma, i que van trobar refugi en els monestirs, acabats de construir, de Sant Pràxedes, Santa Cecília i Sant Sergi.

L'any 823 va coronar al fill de Lluís I, Lotari I, com emperador coregent amb el seu pare. Durant el seu pontificat, va realitzar el trasllat de mol tes relíquies de màrtirs a les esglésies i monestirs romans i va prestar ajuda als cristians de Palestina i Espanya en les seves lluites contra els musulmans.

Va morir a la ciutat de Roma l'11 de febrer del 824, en un moment en el qual els comissionats imperials enviats per Lluís I investigaven la mort de dos funcionaris papals, que, partidaris de la primacia de l'emperador sobre el papa en asumptes terrenals, havien estat assassinats per servents del sant pare. Pasqual I, que havia sigut acusat d'instigar les morts, va negar sota jurament qualsevol implicació però potser degut a aquest fet el poble romà es va negar a que fos enterrat a la Basílica de Sant Pere per la qual cosa les seves restes descansen a l'església de Sant Pràxedes.

Precedit per: Esteve IV

Papa 817 - 824

Succeït per: Eugeni II