Lluís de Zulueta i Escolano: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Lluís de Zulueta i Escolano''' ([[Barcelona]], [[1878]] - [[ciutat de Nova York]], [[1964]]) fou un pedagog i polític català. El 1910 es doctorà en filosofia i lletres a la [[Universitat de Madrid]] després d'ampliar estudis a [[París]] i a [[Berlín]]. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'[[ajuntament de Barcelona]] i el 1910, després d'integrar-se a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]], fou escollit diputat per [[Barcelona]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1910]]. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la [[Pedagogia]] a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al [[Partido Reformista]] de [[Melquíades Álvarez]]. Amb aquest partit fou escollit diputat per Madrid a les [[eleccions generals espanyoles de 1919]] i per Pontevedra a les [[eleccions generals espanyoles de 1923|de 1923]]. |
'''Lluís de Zulueta i Escolano''' ([[Barcelona]], [[1878]] - [[ciutat de Nova York]], [[1964]]) fou un pedagog i polític català. El 1910 es doctorà en filosofia i lletres a la [[Universitat de Madrid]] després d'ampliar estudis a [[París]] i a [[Berlín]]. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'[[ajuntament de Barcelona]] i el 1910, després d'integrar-se a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]], fou escollit diputat per [[Barcelona]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1910]]. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la [[Pedagogia]] a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al [[Partido Reformista]] de [[Melquíades Álvarez]]. Amb aquest partit fou escollit diputat per Madrid a les [[eleccions generals espanyoles de 1919]] i per Pontevedra a les [[eleccions generals espanyoles de 1923|de 1923]]. |
||
Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la [[Institución Libre de Enseñanza]] |
Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la [[Institución Libre de Enseñanza]], va donar cursos i conferències a la [[Residencia de Estudiantes]] i publicà articles sobre educació als diaris, ''[[La Publicitat]]'', ''[[El Liberal]] i ''[[El Sol (diari)|El Sol]]'', en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la [[dictadura de Primo de Rivera]], es va exiliar a [[Mèxic]], on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a [[l'Havana]] (Cuba). Quan es va proclamar la [[Segona República Espanyola]] va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la [[Universitat de Madrid]]. Fou escollit diputat republicà independent per Badajoz a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]]. [[Manuel Azaña]] el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a [[Berlín]] (1933-1934) i al [[Vaticà]] (1936). |
||
Quan esclatà la [[guerra civil espanyola]] el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a [[Colòmbia]], on el [[1937]] fou nomenat catedràtic de la [[Universitat de Bogotà]]. Després marxà a Nova York, on va morir el 1964. |
|||
== Obres == |
|||
* ''El alma de la escuela'' (1910) |
|||
* ''El maestro'' (1924) |
|||
* ''El ideal de la educación'' (1922) |
|||
* ''La democracia educadora'' (1930) |
|||
* ''La nueva edad heroica'' (1942) |
|||
* ''El rapto de Amèrica'' (1952) |
|||
== Enllaços externs == |
|||
* [http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761593020/Luis_Zulueta_y_Escolano.html Biografia] |
|||
Línia 7: | Línia 20: | ||
[[Categoria:Pedagogs catalans]] |
[[Categoria:Pedagogs catalans]] |
||
[[Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats]] |
[[Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats]] |
||
[[es:Luis de Zulueta]] |
Revisió del 22:37, 6 juny 2009
Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 1878 - ciutat de Nova York, 1964) fou un pedagog i polític català. El 1910 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid després d'ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1910, després d'integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1910. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la Pedagogia a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1919 i per Pontevedra a les de 1923.
Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la Institución Libre de Enseñanza, va donar cursos i conferències a la Residencia de Estudiantes i publicà articles sobre educació als diaris, La Publicitat, El Liberal i El Sol, en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a Mèxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l'Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou escollit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín (1933-1934) i al Vaticà (1936).
Quan esclatà la guerra civil espanyola el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia, on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després marxà a Nova York, on va morir el 1964.
Obres
- El alma de la escuela (1910)
- El maestro (1924)
- El ideal de la educación (1922)
- La democracia educadora (1930)
- La nueva edad heroica (1942)
- El rapto de Amèrica (1952)