Dinarc d'Atenes

Deinarc (Deinarchus, Δείναρχος) fou el darrer i el menys important dels deu oradors àtics. Va néixer a Corint el 361 aC fill de Sostrat o Sòcrates, però va viure a Atenes des de molt jove i es va dedicar a l'oratòria.

Va ser deixeble de Teofrast i es va relacionar amb Demetri de Falèron.Com que no tenia la ciutadania atenenca no podia actuar com orador a les gran qüestions que dividien la opinió publica i va haver d'escriure els discursos dels altres.

La seva carrera va començar el 336 aC al temps que els gran oradors morien un darrera l'altre. Deinarc aviat va adquirir una bona reputació i una gran riquesa; va pertànyer al partit de Foció, favorable a Macedònia i va intervenir en la disputa sobre si Harpalos, que havia desertat la causa d'Alexandre el Gran, havia de ser admès a Atenes.

Del 317 aC al 307 aC Atenes fou dirigida per Demetri de Falèron fins que va haver de fugir al arribar Demetri Poliorcetes. Deinarc també va fugir cap a Calcis (Eubea) i no va poder tornar fins al cap de 15 anys, mercès a les supliques del seu amic Teofrast.

A Atenes va romandre els darrers anys de la seva vida, i hi va morir a edat avançada. La seva vida fou narrada per Dionís d'Halicarnàs i recollida per Plutarc.

Se li atribueixen entre 100 i 60 discursos, de les que només tres s'han conservat sencers, tots sobre la qüestió d'Harpalos, una dirigida contra Filocles, una contra Demòstenes i una tercera contra Aristogeition. D'alguns altres en resten fragments.