Al-Amín (abbàssida): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sl:Al-Amin
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*F. Gabrieli, ''Documenti relativi al califfato di al-Amin in al-Tabari'', 1927
*F. Gabrieli, ''Documenti relativi al califfato di al-Amin in al-Tabari'', 1927
*F. Gabrieli, ''La successione di Harun ar_Tasid e la guerre fra al-Amin e al-Mamun'', 1928
*F. Gabrieli, ''La successione di Harun ar_Rasid e la guerre fra al-Amin e al-Mamun'', 1928




Línia 30: Línia 30:
[[hu:Al-Amín kalifa]]
[[hu:Al-Amín kalifa]]
[[id:Al-Amin]]
[[id:Al-Amin]]
[[it:al-Amin]]
[[ja:アミーン]]
[[ja:アミーン]]
[[ms:Al-Amin]]
[[ms:Al-Amin]]

Revisió del 08:32, 20 juny 2009

Al-Amin o Al-Amín o, segons el seu nom complert, Muhàmmad al-Amín ibn Harun ar-Raixid) (en àrab محمد الأمين بن هارون الرشيد, Muḥammad al-Amīn ibn Hārūn ar-Raxīd) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813. La seva mare era Zubayda, neboda d'al-Mansur. Per ser de pura sang haiximita de pare i mare va ser posat en l'ordre de successió davant del seu germà gran Abd-Al·lah al-Mamun, que era de mare esclava (792); el seu germà fou designat segon hereu el 799. El 802 les "Actes de la Meca" de Harun ar-Raixid van regular estrictament la successió en la que al-Mamun rebria la part oriental del califat supeditat al seu germà que rebria la part occidental.

Mort Harun a Tus (Mashad) el 24 de març del 809, Al-Amín fou reconegut com a califa a Bagdad i Al-Mamun va anar immediatament al Khurasan que li havia estat assignat i es va establir a Merv. Un revolta kharigita a Sistan i Kirman, dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes províncies.

El 810 Al-Amín va introduir a la khutba el nom del seu fill Mussa després del seu, en lloc del segon hereu Al-Mamun. Al-Amín tenia el suport del visir Al-Fadl ibn ar-Rabí, mentre que Al-Mamun va acabar obtenint el suport de Fadl ibn Sahl, futur visir. Al-Amín va tractar per tots els mitjans diplomàtics de modificar l'orde successori establert pel pare però Al-Mamun va refusar amb fermesa però amb prudència. Al final del 810, violant les "Actes de la Meca", Al-Amin va fer nomenar al seu fill Mussa com a hereu per davant d'Al-Mamun i d'un tercer germà preferent, Qàssim —el futur Al-Mútassim— que havia rebut els governs d'Armènia, Geòrgia i el Diyar Bakr (com a simple governador d'Al-Amín); Al-Mamun fou declarat rebel i es va enviar (març del 811) una expedició al Khurasan dirigida per Alí ibn Issa ibn Mahan. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general Tàhir ibn al-Hussayn. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victòria sobre les d'Alí ibn Issa a Rayy el 1 de maig del 811. Un segon exèrcit enviat sota la direcció d'Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí fou altre cop derrotat per Tàhir, i tot el Djabal (Iran occidental) va quedar en poder d'Al-Mamun.

Al-Amín va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a Abd-al-Màlik ibn Sàlih, amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels Awasim) per restaurar l'ordre, i en les lluites va morir Abd-al-Màlik. Al-Amín va enviar aleshores a Àhmad ibn Mazyad i Abd-Al·lah ibn Humayd cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit (al-Tabari diu que amb 20.000 homes cadascun), però Tàhir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del 812 un cop d'estat dirigit per Hussayn ibn Alí ibn Issa, fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a Al-Amín i va proclamar a Al-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i Hussayn va morir.

L'exèrcit de Tàhir ja s'acostava a Bagdad. Després d'ocupar Ahwaz va enviar forces per assegurar el control de la província de Bahrayn i Aràbia. Bàssora i Kufa es van sotmetre a Al-Mamun. Tàhir va avançar cap a Bagdad i va derrotar a un petit exèrcit enviat a aturar-lo. A l'agost del 812 Bagdad fou atacada per dos cossos, un dirigit per Tàhir i un altre per Harthama ibn Ayan. Mentre a la Meca el governador de l'Hedjaz, Dawud ibn Issa, recordava als creients que Al-Amín havia vulnerat els acords successoris, i per tant calia donar suport a Al-Mamun i ell mateix va anar a Merv i li va fer jurament de lleialtat, sent confirmat com a governador de la Meca i Medina.

Bagdad va resistir. Al-Amin fou declarat deposat (makhlu) i Al-Mamun proclamat com a nou califa. Però Bagdad va aguantar més d'un any. Al-Amín va rebre el suport dels elements més turbulents anomenats Nus o Urat. Finalment la resistència fou vençuda el setembre del 813. Al-Amín va negociar amb Harthama, que havia estat general del seu pare, el qual li va prometre salvar la vida, però abans d'entregar-se fou capturat per soldats de Tàhir que el van matar (nit del 24 al 25 de setembre del 813). El seu visir Al-Fadl ibn ar-Rabí l'havia abandonat abans i havia reconegut a Al-Mamun, amb el que va salvar la vida. Qàssim va perdre tot seguit el seu govern. Al-Mamun va restar a Merv i va nomenar com a governador de Bagdad a Hassan ibn Sahl.

Bibliografia

  • F. Gabrieli, Documenti relativi al califfato di al-Amin in al-Tabari, 1927
  • F. Gabrieli, La successione di Harun ar_Rasid e la guerre fra al-Amin e al-Mamun, 1928



Precedit per:
Harun ar-Raixid
califa de Bagdad
809-813
Succeït per:
Al-Mamun