Joan Bosco

Sant Joan Bosco

Giovanni Melchior Bosco (I Becchi, Itàlia) 16 d'agost de 1815 - Torí 31 de gener de 1888).

Orígens familiars

Fill d'una família de camperols, els seus pares van ser Francesco Bosco i Margherita Occhiena. El seu pare va morir quan ell tenia dos anys. Va passar els seus primers anys treballant com pastor d'ovelles, i va rebre la seva primera educació del sacerdot de la seva parròquia. El seu afany per aprendre va anar augmentant a mesura que creixia, la pobresa de la seva família però el va obligar a abandonar l'escola.

Obres realitzades i model de santedat

El 1835, als vint anys, va entrar al seminari, i sis anys després va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Torí, on es va dedicar al seu treball com a sacerdot. Realitzant visites a les presons de la ciutat i veient la situació en la qual vivien molts nens que habitaven a la zona, abandonats a males influències, va decidir dedicar la seva vida al rescat dels joves marginats. Joan Bosco va començar a instruir als nois del carrer: aviat els seus alumnes creixerien en nombre, atrets per la bondat del jove sacerdot.

El pare Bosco solia impulsar a l'estudi inculcant als seus alumnes el sentit del deure, apreciant sempre fins al més mínim esforç, incentivant-los, no tant que desenvolupessin la seva intel·ligència, sinó que enfortissin la seva voluntat i temperessin el seu caràcter. També els feia veure en què consistia la santedat que ell volia que conreessin. No havien de fer obres extraordinàries, sinó exactitud i fidelitat en el compliment dels propis deures de pietat i estudi, estant sempre alegres. L'alumne més destacat del pare Bosco, fou Domènec Savio, un noi que va arribar a ser sant amb l'ajuda del propi pare Bosco.

Desafortunadament, l'èxit del seu treball a l'Oratori (així anomenava el lloc on es reunien els nens) no va durar molt. El pare Bosco es va veure obligat a lliurar els espais utilitzats, i altres obstacles es van anar superposant. No obstant això, el sant es va enfrontar a aquests problemes sense rendir-se mai. Va continuar la seva labor, mudant l'oratori a diferents llocs. La seva mare se li va unir, venent tot el que tenia: la seva casa així com els seus mobles. Les classes van anar augmentant, i es van anar afegint dormitoris, per aquells que desitgessin viure a l'oratori. Així va néixer la primera Casa Salesiana.

El 1854 amb 39 anys, va comunicar a quatre joves que havia somiat que la Verge Maria li havia dit que havia de fundar una nova congregació. Va decidir que els seus integrants es dirien salesians, en memòria de Sant Francesc de Sales, qui seria el seu model de bondat en el tracte amb els joves. Es va informar sobre les regles de distints ordes religiosos, va demanar consell, i finalment va sotmetre el projecte al Papa Pius IX, que l'aprovaria el 1874.

Però totes les dificultats que el pare Bosco va haver de superar es veurien més que recompensades per la ràpida expansió del seu orde, que es propagaria per tot el món. El sant va morir a Torí el 31 de gener de 1888. El seu cos resta incorrupte a la Basílica de Maria Auxiliadora a Torí.

Procés de canonització

El 1890, als dos anys de la seva mort, es va obrir el procés de canonització del pare Bosco.

El 2 de juny de 1929, tant sols 39 anys després de la seva mort, Joan Bosco és proclamat beat i l'1 d'abril de 1934 és declarat sant pel Papa Pius XI.

La seva obra al món

Com a testimoniatge de la seva obra, actualment existeixen 2.086 presències salesianes a 127 països, amb 16.640 religiosos treballant-hi, i encara que és difícil calcular el nombre total de joves que s'atenen a Oratoris i Centres Juvenils, se'n calculen uns 479.400 i a Centres d'Ensenyament aproximadament 857.800.

El 1953 a Espanya, sant Joan Bosco és proclamat patró dels mags i il·lusionistes, a causa de la seva gran afició per aquestes arts.

Enllaços externs

• Web oficial de la Congregació Salesiana

• Web de la Inspectoria Salesiana de Barcelona