Al-Fadl ibn ar-Rabí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 12:20, 4 jul 2009

Al-Fadl ibn al-Rabi (755/756-mort entre 822 i 824) fou un visir abbàssida.

Era fill del camarlenc al-Rabi ibn Yunus que va servir sota el califa [Al-Mansur (abbàssida)|[Al-Mansur]] (754-775). Harun ar-Raixid li va confiar la direcció de la despesa pública (789/790) i després el càrrec de camarlenc (795/796).

El 803, en caure en desgràcia els barmàquides, va succeir a Yahya com a visir però amb poders més limitats. Harun va morir el 809 a Tus i al-Fadl va prendre jurament de fidelitat al nou califa Al-Amín (809-813) i va llicenciar l'exèrcit que el califa difunt havia enviat a combatre al rebel Rafi ibn al-Layth. L'hereu de les províncies orientals (segons les disposicions d'Harun) Al-Mamun, es va queixar d'aquesta orde que el deixava en posició difícil al Khurasan. Després va aconsellar a Al-Amín de prendre els drets successoris a Al-Mamun en favor del seu propi fill. Va seguir una guerra civil i quan les forces d'Al-Mamun van entrar a Bagdad (813) es va amagar. La dominació de Al-Mamun no va agradar a Bagdad i la població es va revoltar el 816/817. Llavors al-Fadl va sortir del seu amagatall. Ibrahim ibn al-Mahdi fou proclamat califa (816/817). Quan Al-Mamun va entrar a Bagdad, al-Fadl li va demanar el perdó, que va obtenir.

Es va retirar i va morir algun temps després.

Bibliografia

D. Sourdel, Le vizirat abbaside, Damasc 1959-1960

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Era fill del camarlenc al-Rabi ibn Yunus que va servir sota el califa [Al-Mansur (abbàssida)|[Al-Mansur]] (754-775). [[Harun ar-Raixid]] li va confiar la direcció de la despesa pública (789/[[790]]) i després el càrrec de camarlenc (795/[[796]]).
-El [[803]], en caure en desgràcia els [[barmàquides]], va succeir a Yahya com a visir però amb poders més limitats. Harun va morir el [[809]] a Tus i al-Fadl va prendre jurament de fidelitat al nou califa [[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] ([[809]]-[[813]]) i va llicenciar l'exèrcit que el califa difunt havia enviat a combatre al rebel [[Rafi ibn al-Layth]]. L'hereu de les províncies orientals (segons les disposicions d'Harun) [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]], es va queixar d'aquesta orde que el deixava en posició difícil al [[Khurasan]]. Després va aconsellar a Al-Amín de prendre els drets successoris a Al-Mamun en favor del seu propi fill. Va seguir una guerra civil i quan les forces d'Al-Mamun van entrar a [[Bagdad]] ([[813]]) es va amagar. La dominació de Al-Mamun no va agradar a Bagdad i la població es va revoltar el [[816]]/[[817]]. Llavors al-Fadl va sortir del seu amagatall. [[Ibrahim al-Mahdi]] fou proclamat califa (816/817). Quan Al-Mamun va entrar a [[Bagdad]], al-Fadl li va demanar el perdó, que va obtenir.
+El [[803]], en caure en desgràcia els [[barmàquides]], va succeir a Yahya com a visir però amb poders més limitats. Harun va morir el [[809]] a Tus i al-Fadl va prendre jurament de fidelitat al nou califa [[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] ([[809]]-[[813]]) i va llicenciar l'exèrcit que el califa difunt havia enviat a combatre al rebel [[Rafi ibn al-Layth]]. L'hereu de les províncies orientals (segons les disposicions d'Harun) [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]], es va queixar d'aquesta orde que el deixava en posició difícil al [[Khurasan]]. Després va aconsellar a Al-Amín de prendre els drets successoris a Al-Mamun en favor del seu propi fill. Va seguir una guerra civil i quan les forces d'Al-Mamun van entrar a [[Bagdad]] ([[813]]) es va amagar. La dominació de Al-Mamun no va agradar a Bagdad i la població es va revoltar el [[816]]/[[817]]. Llavors al-Fadl va sortir del seu amagatall. [[Ibrahim ibn al-Mahdi]] fou proclamat califa (816/817). Quan Al-Mamun va entrar a [[Bagdad]], al-Fadl li va demanar el perdó, que va obtenir.
 Es va retirar i va morir algun temps després.