Urheimat: diferència entre les revisions
resumeixo d'en |
m Robot afegeix: de, en, eo, es, it, la, pl, pt, ro, ru, simple, sv |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
==Referències== |
==Referències== |
||
<references /> |
<references /> |
||
[[de:Urheimat]] |
|||
[[en:Urheimat]] |
|||
[[eo:Prahejmregiono]] |
|||
[[es:Urheimat]] |
|||
[[it:Urheimat]] |
|||
[[la:Patria linguistica]] |
|||
[[pl:Urheimat]] |
|||
[[pt:Urheimat]] |
|||
[[ro:Urheimat]] |
|||
[[ru:Прародина]] |
|||
[[simple:Urheimat]] |
|||
[[sv:Urhem]] |
|||
Revisió del 18:57, 5 jul 2009
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Urheimat ("pàtria original" en alemany) és el nom que agrupa les diferents teories sobre el protoindoeropeu, l'idioma que va donar peu a les llengües indoeuropees. Aquestes teories divergeixen quant al moment de separació de la llengua en idiomes fills i la zona que cobria i es fonamenten en evidències arqueològiques i lingüístiques dels idiomes derivats.
Teoria de la continuitat paleolítica
La Teoria de la continuitat paleolítica, La teoria della continuità en l'original italià i PCT per les seves sigles en anglès, va ser formulada per Mario Alinei. Defensa que els indoeuropeus parlaven un idioma única ja al paleolític, des del X mil·lenni aC aproximadament i que aquesta llengua va perviure en les diferents migracions, escindint-se lentament. Aquesta llengua va ser un dels idiomes originals de l'ésser humà[1] (si s'accepta la poligènesi, que molts investigadors partidaris d'aquesta teoria rebutgen, per afirmar que hi havia un sol idioma original del qual van derivar tota la resta).
Hipòtesi anatòlica
La hipòtesi anatòlica proposa que els indoeuropeus van originar-se a Anatòlia o als Balcans i que la seva llengua va expandir-se per tota Europa amb l'avanç de la sedentarització i la revolució neolítica[2]. El seu principal defensor és Colin Renfrew. Segons aquest estudiós, els pre-protoindoeuropeus parlaven la seva llengua cap al 6500 aC i van començar a expandir-se gràcies als excedents agrícoles. Cap al 5000 aC ja es poden localitzar tres branques lingüístiques: la nord-occidental (avantpassada dels idiomes celta, itàlic i antic germànic); l'estepària, que originaria el tocari, i la balcànica que a partir del 3000 aC donaria lloc al grec arcaic, les llengües eslaves i les que es van expandir cap a l'Índia. Les principals crítiques a aquesta teoria vénen per la primerenca separació germànica, en desacord amb la reconstrucció lingüística tradicional.