Comtat d'Osona: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 68: Línia 68:
*[[Jordi Bolòs]] - Víctor Hurtado, ''Atles del comtat de Manresa (798-993)'', Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004. [[ISBN 84-232-0665-3]]
*[[Jordi Bolòs]] - Víctor Hurtado, ''Atles del comtat de Manresa (798-993)'', Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004. [[ISBN 84-232-0665-3]]


{{ORDENA:Osona}}

[[Categoria:Comtats catalans|Osona]]
[[Categoria:Comtat d'Osona]]
[[Categoria:Osona]]


[[de:Grafschaft Osona]]
[[de:Grafschaft Osona]]

Revisió del 07:55, 16 jul 2009

Plantilla:Cal geo El Comtat d'Osona va ser constituït cap el 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital a Vic (Vicus).

El primer comte, Borrell d'Osona, va morir abans del 820, potser cap al 813 i el comtat va passar a Berà, comte de Barcelona. El 826 va ésser ocupat pel rebel comte de Conflent i Rasès, Guillemó, i el cap dels gots, Aissó, quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el 827 i ja no se'n va separar.

El 879 el comte Guifré I el Pilós en va començar la repoblació. Del 939 al 943 va ser-ne comte Ermengol I, fill del comte Sunyer I de Barcelona, i després el títol s'uní a la casa de Barcelona. El 990 se'n separà el pagus de Berga que s'uneix al comtat de Cerdanya (i que el 1003 passarà a Besalú). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el 1035 quant el comte Berenguer Ramon I el llega a la seva vídua Guisla de Lluçà i al seu fill Guillem, retornant després al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renúncia de Guillem. En aquesta època, s'expandí i incorporà territoris més al sud, que són anomenats comtat de Manresa, nom que també es donà a tot el comtat d'Osona. Ramon Berenguer III el va donar el 1107 a la seva filla Ximena com a dot per la seva boda amb Bernat III de Besalú retornant a la corona a la mort d'ambdós sense descendents. El 1356 el rei Pere el Cerimoniós el va concedir a Bernat III de Cabrera (I d'Osona) però li va ser confiscat el 1364 i va tornar a la corona. En aquesta època la denominació "Comtat d'Osona", que ja s'utilitzava poc, ca desaparèixer completament. El títol va ser retornat als Cabrera el 1373 i 1383 però ja no van dominar de fet la regió.

El 1574 el títol va passar als Montcada marquesos d'Aitona i el 1722 als Medinaceli per matrimoni.

Llista de comtes electius

Llista de comtes hereditaris

Casal de Barcelona

a la mort del seu marit el 1111 el comtat s'integra definitivament al Comtat de Barcelona

Casal de Cabrera

el 1356 el rei Pere el Cerimoniós crea de nou un efímer comtat d'Osona
el 1364 passa definitivament a la Corona d'Aragó

Casal de Montcada

el 1574, el comte d'Aitona Francesc I de Montcada compra el títol de Comte d'Osona i el rei Felip I d'Aragó l'intitula Marquès d'Aitona
  • 1574-1594 : Francesc I d'Osona i de Montcada
  • 1594-1626 : Gastó I d'Osona i II de Montcada, fill de l'anterior
  • 1626-1635 : Francesc II d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior
  • 1635-1670 : Guillem Ramon I d'Osona i IV de Montcada, fill de l'anterior
  • 1670-1674 : Miquel I d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior
  • 1674-1727 : Guillem Ramon II d'Osona i V de Montcada, fill de l'anterior
  • 1727-1756 : Teresa I d'Osona i de Montcada, filla de l'anterior
el 1722, Teresa I es casà amb Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spinola, duc de Medinaceli.

Vegeu també

Pàgines relacionades

Enllaços externs

Història dels comtats catalans

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_d%27Osona&oldid=3955400»