Prússia Oriental

La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen [ˈʔostʰˌpʰrɔɪ̯sn]; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) és una regió històrica situada a la costa sud-oriental del mar Bàltic.

El castell de Malbork

Història

La Prússia Oriental (en vermell) dintre del Regne de Prússia (en blau) formant part de l'Imperi Alemany de 1871

Colonitzada per alemanys entre els segles XI i XII, es va convertir en el centre de l'Estat de l'Orde Teutònic. La decadència del poderiu de l'Orde va conduir al Tractat de Toruń de 1466, pel qual bona part de Prússia passava al domini directe de la Corona Polonesa, i la resta que romania sota el control de l'Orde es convertia en vassall del monarca polonès. Al 1525 el Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Albert de Hohenzollern, es va convertir al protestantisme, va secularitzar l'Orde i es va convertir en el primer duc de Prússia, vassall de Polònia.

La seva línia es va extingir el 1618: la propietat dels seus estats va passar als seus cosins els Hohenzollern de Brandenburg i es va formar el que en el segle XVIII es convertiria en el Regne de Prússia, desvinculat ja de qualsevol relació feudal amb Polònia. Des de 1824 i fins a 1871 va formar una única província (Província de Prússia) en fusionar-se amb la Prússia Occidental. Va estar sota el control de l'imperi Alemany, la República de Weimar i l'Alemanya nazi entre 1871 i 1945.

El 1945, després de la derrota nazi a la Segona Guerra Mundial, el territori va ser dividit entre diversos estats de l'Est. D'aquesta manera, la província va ser dividida en tres parts. Una es va incorporar a Rússia, on es va constituir l'óblast de Kaliningrad; una altra al voivodat de Warmia i Mazury polonès, i finalment, la regió de Klaipėda va ser per a Lituània. La capital de l'antiga Prússia Oriental, Königsberg, canviaria el seu nom el 1946, en què va passar a anomenar-se Kaliningrad. 2,5 milions d'alemanys van ser expulsats de la llar dels seus avantpassats.