Artàban V de Pàrtia: diferència entre les revisions
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l |
m Robot modifica: fa:اردوان چهارم |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
[[en:Artabanus IV of Parthia]] |
[[en:Artabanus IV of Parthia]] |
||
[[es:Artabano IV de Partia]] |
[[es:Artabano IV de Partia]] |
||
[[fa:اردوان |
[[fa:اردوان چهارم]] |
||
[[fr:Artaban V]] |
[[fr:Artaban V]] |
||
[[it:Artabano IV]] |
[[it:Artabano IV]] |
||
Revisió del 14:47, 22 jul 2009
Artaban V fou rei de Pàrtia des el 209 al 226
Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental del Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
La regió de Pèrsis (Pèrsia) era governada per la dinastia de prínceps del casal de Bazerandian i vers el 208 es va revoltar contra ells un noble de nom Papak, fill de Sassan, que va assolir el poder i fou proclamat príncep. Es probable que els derrocats Bazerandian foren fidels a Vologès VI mentre Papak es va aliar a Artaban.
El 216 l'emperador Caracal·la va demanar a Artaban la ma de la seva filla, però Artaban va desestimar la petició. Això va irritar a Caracal·la que amb diversos pretextes va buscar la guerra amb els parts, i va entrar en el seu territori devastant la província d'Assíria i la de Mèdia Atropatene; las tombes dels reis a Arbela foren profanades i els ossos escampats (Caracal·la suposava que es tractava dels ossos dels reis arsàcides però a Arbela només hi podia haver reis d'Adiabene, si es que hi eren); el nobles parts fets presoners foren executats per ordre expressa del emperador. Caracal·la va ser assassinat el 8 d'abril del 217 i des llavors els parts van passar al contraatac. La gran batalla de Nisibe va durar dos dies i els parts obtingueren dos victòries seguides. El nou emperador Macrí va comprar la pau per cinquanta milions de dracmes i va retornar els territoris conquerits.
Una de les versions de l'història de Pèrsia diu que el 222 va morir Papak i el va succeir el seu fill Shapur però va morir en un accident i el seu germà Ardashir, que ja estava rebel·lat contra el pare per haver designat hereu al altra fill, va assolir el poder. L'altra versió diu que Ardeshir va triomfar sobre el seu pare i va fer executar a son germà. Fos com fos, Ardeshir fou des llavors príncep de Pèrsia i aliat al rei Artaban que li tenia tota la confiança ja que va conquerir Caramània al seu germà i rival Vologès VI . Però Ardeshir conspirava contra el rei i va fomentar una rebel·lió de nobles a l'Atropatene; els rebels van rebre assistència de Ardeshir. Artaban va marxar contra ells però fou derrotat i mort prop d'Ormuz, entre Bebehan i Shushtar (Sosirate) a finals del 226.
Es va proclamar rei el seu fill Artavasdes o Artabaces.
| Rebel·lat contra: Vologès VI |
Imperi Part | Succeït per: Artavasdes |