Típicon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
inici trad.wanglesa |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''Typikón''' ([[grec]]: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; [[Llengües eslaves|eslau]]: ѹставъ, (ústav)) és un llibre [[litúrgia|litúrgic]] que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les [[Ortodòxia de l'est|esglésies cristianes ortodoxes]] , en forma de [[calendari perpetu]]. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el [[ritus bizantí]] també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. |
El '''Typikón''' ([[grec]]: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; [[Llengües eslaves|eslau]]: ѹставъ, (ústav)) és un llibre [[litúrgia|litúrgic]] que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les [[Ortodòxia de l'est|esglésies cristianes ortodoxes]] , en forma de [[calendari perpetu]]. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el [[ritus bizantí]] també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions. |
||
Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un [[monestir]]. Dos centres monàstics van influïr decisivament en la litúriga de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la ''laura'' de Sant Saba (prop de [[Jerusalem]]), i del Monestir de Sant Joan (Studium) a [[Constantinoble]]. |
Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un [[monestir]]. Dos centres monàstics van influïr decisivament en la litúriga de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la ''laura'' de Sant Saba (prop de [[Jerusalem]]), i el del Monestir de Sant Joan (Studium) a [[Constantinoble]]. |
||
{{esborrany de cristianisme}} |
{{esborrany de cristianisme}} |
Revisió del 22:09, 23 jul 2009
El Typikón (grec: Τυπικόν, (Typikon), lit. "Seguint l'ordre"; eslau: ѹставъ, (ústav)) és un llibre litúrgic que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les esglésies cristianes ortodoxes , en forma de calendari perpetu. Les esglésies catòliques orientals que seguixen el ritus bizantí també han seguit en gran mesura el typikón ortodox, amb petites variacions.
Els Typikón sorgíren dins del moviment monàstic dels primers cristians, com a forma de regular la vida d'un monestir. Dos centres monàstics van influïr decisivament en la litúriga de l'Església Ortodoxa amb els seus: el de la laura de Sant Saba (prop de Jerusalem), i el del Monestir de Sant Joan (Studium) a Constantinoble.