Abbàs ibn Abd-al-Múttalib

Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib (La Meca, 566 – Medina, 652, any 32 de l’hègira) fou oncle del profeta Muhàmmad i d'Alí, quart califa sunnita i primer imam xiïta, i és l'epònim de la dinastia abbàssida. Fou fill d'Abd-al-Múttalib ibn Hàixim i membre, per tant, del clan haiximita de la tribu de Qurayx.

Inicialment va tenir el càrrec de distribuïdor de l’aigua dels pous als pelegrins que retornaven de la Meca. Malgrat que musulmà per llurs sentiments, va combatre a la batalla de Badr contra el seu nebot, el profeta Muhàmmad.

Fet presoner en el combat, degué la vida al seu nebot, i desprès serví a aquest amb abnegació inalterable, assolint a ser el seu més fidel amic i deixeble. El 629 presidí el casament del profeta amb Maymuna, es convertí l’any següent a la religió de l’Alcorà amb tota la seva família, malgrat no declarar públicament llur nova creença per temor a perdre la seva fortuna.

Salvà aquest mateix any a Muhàmmad a la Batalla d'Hunayn, i presidí els funerals d’aquest el 632. Fou un bon guerrer i un dels més savis doctors de l’islam; però la seva ciència la superà el seu fill Ibn al-Abbàs, que arribà a obtenir el sobrenom d'Intèrpret de l’Alcorà.

Conquerí la veneració de llurs contemporanis, fins el punt que Uthman ibn Affan, el tercer califa, s’inclinava en presència d’Abbàs i l’acompanyava a la seva casa.

Un dels seus descendents directes, Abu-l-Abbàs as-Saffah, fou el fundador de la poderosa dinastia dels abbàssides.

Referències

• Tom nº. 1 pag. 216 de l’enciclopèdia Espasa.