Rampó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
taula nova
Línia 1: Línia 1:
'''Rampó''' fou [[Comte de Barcelona]] on va governar del [[820]] fins el [[825]]. També va ser [[Comte de Girona]], d'[[Comte d'Osona|Osona]] i de [[Comte de Besalú|Besalú]].
'''Rampó''' (? - [[825]]) '''[[Comte de Barcelona]]''', '''[[Comte de Girona|Girona]]''', '''[[Comte de Besalú|Besalú]]''' i '''[[Comte d'Osona|Osona]]''' ('''[[820]]'''-'''[[825]]''').


Després de la deposició forçosa de [[Berà]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]. Rampó, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]].
Després de la deposició forçosa del comte [[Berà]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[gots|got]] com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]].


Es creu que Rampó va governar [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat de Girona|Girona]] i [[comtat de Besalú|Besalú]], i se li van otorgar els títols de [[Comte]] i de [[Marquès]], aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El [[821]] la cort d'[[Aquisgrà]] va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el [[822]], en direcció al riu [[Segre]]. Es creu que en aquesta expedició va participar també [[Asnar I Galí]] [[comte d'Urgell]] i [[comte de Cerdanya|Cerdanya]] (abans [[comte d'Aragó]]).
Es creu que Rampó va governar [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat de Girona|Girona]] i [[comtat de Besalú|Besalú]], i se li van otorgar els títols de [[Comte]] i de [[Marquès]], aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El [[821]] la cort d'[[Aquisgrà]] va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el [[822]], en direcció al riu [[Segre]]. Es creu que en aquesta expedició va participar també [[Asnar I Galí]] [[comte d'Urgell]] i [[comte de Cerdanya|Cerdanya]] (abans [[comte d'Aragó]]).


Probablement, Rampó va morir l'any [[825]]. El seu càrrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de [[febrer]] del [[826]] a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut. L'escollit va ser [[Bernat de Septimània]], cap del partit de la guerra i germà petit de [[Gaucelm]] d'[[comtat d'Empúries|Empúries]] i [[comtat de Rosselló|Rosselló]].
Probablement, Rampó va morir l'any [[825]]. El seu càrrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de [[febrer]] del [[826]] a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut. L'escollit va ser [[Bernat de Septimània]], cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de [[Gaucelm]], [[comte d'Empúries]] i [[comte de Rosselló|Rosselló]].


{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|


abans=[[Berà]]|
{| align="center" cellpadding="2" style="margin:0 auto; border: 1px solid black" id="toc"
|-
títol=[[Llista de comtes de Barcelona|Comte de Barcelona]]<br>[[Comte de Girona]]<br>[[Comte d'Osona]]|
| width="30%" align="center" style="margin:0 auto; border: 1px solid black"| Precedit per:<br>'''[[Berà]]'''
anys=[[820]]&ndash;[[825]]|
| width="40%" align="center" | '''[[Llista de comtes de Barcelona|Comte de Barcelona]]'''<br>''


| width="30%" align="center" style="margin:0 auto; border: 1px solid black"| Succeït per:<br>'''[[Bernat de Septimània]]'''
després=[[Bernat de Septimània]]|
}}
|-


[[Categoria:Comtes de Barcelona]]
[[Categoria:Comtes de Barcelona]]

Revisió del 20:20, 19 abr 2006

Rampó (? - 825) Comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Després de la deposició forçosa del comte Berà, Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòtia. Rampó, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a Carlemany, i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'Aquitània.

Es creu que Rampó va governar Barcelona, Girona i Besalú, i se li van otorgar els títols de Comte i de Marquès, aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d'Aquisgrà va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el 822, en direcció al riu Segre. Es creu que en aquesta expedició va participar també Asnar I Galí comte d'Urgell i Cerdanya (abans comte d'Aragó).

Probablement, Rampó va morir l'any 825. El seu càrrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de febrer del 826 a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut. L'escollit va ser Bernat de Septimània, cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de Gaucelm, comte d'Empúries i Rosselló.


Precedit per:
Berà
Comte de Barcelona
Comte de Girona
Comte d'Osona

820825
Succeït per:
Bernat de Septimània