Deir al-Zor: diferència entre les revisions
m Regne de Macedònia |
m Robot modifica: sv:Dayr az-Zawr |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
[[Categoria:Ciutats de Síria]] |
[[Categoria:Ciutats de Síria]] |
||
{{coord|35|20|N|40|09|E|display=title}} |
{{coord|35|20|N|40|09|E|display=title}} |
||
[[ar:دير الزور]] |
[[ar:دير الزور]] |
||
[[de:Dair az-Zaur]] |
[[de:Dair az-Zaur]] |
||
| Línia 43: | Línia 44: | ||
[[ru:Дейр-эз-Зор]] |
[[ru:Дейр-эз-Зор]] |
||
[[sl:Deir ez-Zur]] |
[[sl:Deir ez-Zur]] |
||
[[sv: |
[[sv:Dayr az-Zawr]] |
||
[[tg:Вилояти Дайр-аз-Завр]] |
[[tg:Вилояти Дайр-аз-Завр]] |
||
[[ur:دير الزور]] |
[[ur:دير الزور]] |
||
Revisió del 07:36, 30 jul 2009
Dayr al-Zor (o Deir ez-Zor, àrab: دير الزور ; armeni: Դեր Զոր; també Der Zor; el nom apareix com Dayr, Daiur, Deir, Deyr, l'article com al, el, ez, i az, i el nom final com Zor, Zör, Zur i Zawr) és una ciutat de Síria, a la riba de l'Eufrates, capital de la governació de Deir ez-Zor; en turc Deyr-i Zor) [1].
Població, economia, cultura
La població cal suposar-la entre els 133.000 habitants (estimació de 1994) i els 230.000 (estimació 2002), i està situada a 193 metres sobre el nivell de la mar.
L'activitat principal tradicional fou l'agricultura però als darrers anys la trobada de petroli al desert sirià ha fet esdevenir a la ciutat un centre d'extracció, a més de l'explotació de mines de sal de roca. La ciutat disposa d'aeroport (al barri d'Al-Djafra, codi IATA DEZ) i facilitats turístiques (a 85 km al sud-est hi ha les restes de Dura-Europos i a 120 km al sud-est les de l'antiga ciutat de Mari. La ciutat disposa d'un museu regional, un centre cultural, la universitat Al-Furat amb diverses facultats i altres establiments culturals.
Història
El territori pertanyé a Accàdia, Assíria, Babilònia, l'Imperi persa, Macedònia, l'Imperi Selèucida, Armènia i Roma. El seu nom antic fou Auzara, que va derivar en Azuara. Sota l'Imperi Romà fou un centre comercial al riu. Forma part del regne de Palmira per un temps estant dins els dominis de Zenòbia. Conquerida pels àrabs amb la resta de Síria, va agafat el nom d' al-Zor, i després Dayr al-Zor que vol dir "Convent dels Tamarits", segurament per un convent cristià; fou domini dels omeies, abbàssides, hamdànides, bizantins, aiúbides i mamelucs, i fou finalment destruïda pels mongols al segle XIII.
Reconstruïda pels otomans el 1867, fou capital d'un sandjak i més tard d'una muhafaza. és famosa per haver estat punt clau en les matances del genocidi armeni de 1915; un monument commemoratiu s'ha erigit a la ciutat en record dels fets [2]. Després del període transitori que va seguir a la I Guerra Mundial, i de ser part del Regne de Síria de Faisal, França va ocupar la ciutat el 1921 i hi va establir una guarnició important. Els francesos van construir un famós pont penjat sobre el riu Eufrates el 1930 de 450 metres de llarg, acabat el 1931. Els britànics van derrotar als francesos col·laboracionistes prop de Deyr ez-Zor durant la campanya de Síria i Líban del 1941, que va donar el poder al govern de l'anomenada França Lliure. El 6 de setembre del 2007 Israel va bombardejar la zona per sospitar que hi havia materials nuclears de Corea del Nord.
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deir al-Zor |
Bibliografia
- R. Dussaud, Topographie historique de la Syrie, Paris 1927