Tractat del Trianon

El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir el status d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial. Hi prengueren part, a més del país interessat, les potències vencedores (el Regne Unit, França, Itàlia, Estats Units i el Japó) i llurs associats (el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -la futura Iugoslàvia-, Romania i Txecoslovàquia).

El tractat en realitat fou una seqüela del de Versalles (28 de juny de 1919), que s'ocupà de l'Imperi Alemany, i més immediatament del de Saint-Germain-en-Laye (10 de setembre d'aquell mateix any), que havia fixat les condicions de pau per a Àustria. Hongria havia abandonat l'Imperi Austrohongarès el 16 de novembre de 1918, per la qual cosa els aliats li donaren un tractament específic.

Hongria ja havia perdut gran part dels seus territoris com a conseqüència de l'avançada dels fronts aliats el moment de l'armistici (novembre-desembre de 1918), però encara restà molt més mutilada ran del Tractat del Trianon. En total va perdre:

• Transsilvània, atorgada a Romania, per bé que els seus habitants fossin, més o menys en la mateixa proporció, alemanys, hongaresos i romanesos.
• Croàcia, Voivodina i Bòsnia-Herzegovina, que passà al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Això comportà que Hongria perdés tota sortida al mar. Se li sostragué la important ciutat portuària de Rijeka (aleshores Fiume), la població de la qual era majoritàriament italiana a conseqüència de l'antiquíssima presència veneciana en la zona.
• Rutènia i Eslovàquia, que passaren a formar part de la neonata Txecoslovàquia, tret d'algunes comarques que foren atorgades a Polònia perquè els seus habitants eren d'aquesta nació.
• Burgenland, de població majoritàriament alemanya, que fou cedida a Àustria sense que ningú ho hagués demanat.

El Tractat també preveia la celebració d'un referèndum a la ciutat d'Ödenburg, enclavament del Burgenland, ara territori austríac. La consulta se celebrà el 1921 i d'acord amb el resultat la ciutat decidí d'integrar-se a Hongria amb el nom de Sopron, per bé que conservant la cooficialitat de l'alemany i de l'hongarès.

Els aliats havien proclamat una i altra vegada el "dret dels pobles a disposar d'ells mateixos" com a axioma per a desmembrar un país de 325.411 km² en el qual coexistien 21,5 milions d'habitants amb catorze llengües oficials. En tot aquest vast territori, els hongaresos superaven de poc els 10 milions. El criteri de separació, tanmateix, acabà sent només territorial, amb total menyspreu de les poblacions i de llur respectiva nació: Hongria va quedar reduïda a 92.962 km² (menys d'una tercera part), i a més a més uns 3,5 milions d'hongaresos que vivien als territoris segregats van ser obligats a prendre una altra nacionalitat.