Eurimedont d'Atenes

Eurimedó (Εὐρυμέδων) fou un general atenenc fill de Tucles.

Va servir a la Guerra del Peloponès i al cinquè any (427 aC) va dirigir una flota de 60 vaixells enviats a Còrcira per defensar els interessos atenencs a l'illa amenaçats pels moviments de la flota espartana sota Alcides i Bràsides. La influencia atenenca ja havia estat assegurada per un esquadró atenenc que havia anat allí des de Naupacte, dirigit per Nicostrat. Eurimedó va agafar el comandant general i va exercir nombroses crueltats a l'illa contra els opositors a la influencia atenenca, durant set dies, nominalment fets pel partit proatenenc local però sens dubte encoratjats o al menys tolerats per Eurimedó.

A l'estiu següent es va reunir amb Hippònic III i van dirigir les forces atenenques a terra cooperant amb la flota de Nícies, i assolant el territori de Tanagra, derrotant a aquesta ciutat i a Tebes.

Al final de la campanya fou nomenat comandant dels reforços enviats a Sicília (425 aC) i va marxar amb 40 vaixells acompanyat dels seus col·legues Sòfocles i Demòstenes. De camí va parar a Còrcira on un combat amb la flota espartana es va evitar per una turmenta; Demòstenes va aconseguir fortificar Pilos però mentre una flota de 60 vaixells espartans va passar cap a Còrcira sense ser percebuts. Sòfocles i Eurimedó eren a Zacynthus (Zante) i es van reunir amb Demòstenes a Pilos i van marxar cap a Còrcira on els espartans havien pres el poder pel partit oligàrquic.

Els atenencs van atacar l'illa i van restablir la democràcia però els oligarques van resistir a la muntanya Istone fins que finalment es van rendir; les condicions de la rendició foren violades i molts oligarques van ser executats. Tucídides diu que Eurimedó i Sòfocles ho van permetre.

Després van anar a Sicília però es van haver de sumar a la pacificació establerta per influencia d'Hermòcrates i van haver de retornar a Atenes. Això fou considerat un fracàs i Demòstenes i Sòfocles foren condemnats al desterrament i Eurimedó a una multa.

No torna a aparèixer fins el 414 aC quan junt amb Demòstenes va dirigir l'expedició d'ajut als atenencs a Siracusa. Va morir en els combats d'Epipoles.