Entitat local menor: diferència entre les revisions
→Vegeu també: canvi de categoria: Administració territorial |
|||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
En les normatives d'algunes comunitats autònomes s'opta per una relació més detallada de les competències d'aquestes entitats (vegeu, per exemple, el cas [[Entitat municipal descentralitzada|català]]). |
En les normatives d'algunes comunitats autònomes s'opta per una relació més detallada de les competències d'aquestes entitats (vegeu, per exemple, el cas [[Entitat municipal descentralitzada|català]]). |
||
== Vegeu també == |
|||
* [[Entitat municipal descentralitzada]] |
* [[Entitat municipal descentralitzada]] |
||
* [[Llista d'entitats municipals descentralitzades de Catalunya]] |
* [[Llista d'entitats municipals descentralitzades de Catalunya]] |
||
Revisió del 23:35, 23 abr 2006
Una entitat local menor (tradicionalment anomenada pedania) és una forma d'administració pública espanyola que, segons l'Estatut Municipal de 1924, es defineix com "aquell agregat, parròquia, llogaret, caseria o poblat que, des de dins d'un municipi i constituint un nucli separat d'edificacions, formen un conjunt de persones i béns amb interessos col·lectius diferenciables dels generals del municipi". Es regeixen per la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (Llei 7/1985, de 2 d'abril) i per les diverses lleis reguladores de les comunitats autònomes.
Habitualment, corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de l'autonomia perduda, o a nuclis de població de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior.
Aquestes entitats de descentralització municipal es governen per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha l'alcalde pedani (anomenat també president o alcalde de l'entitat local menor). Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en entitat local menor o a petició del mateix ajuntament, o bé per acord de govern de la comunitat autònoma, segons els casos.
En algunes comunitats autònomes tenen denominacions específiques, com ara entitat municipal descentralitzada a Catalunya, entidad local autónoma a Andalusia, junta vecinal a Cantàbria o parroquia rural a Astúries.
Les entitats locals menors tenen competències genèriques sobre:
- L'administració i l'aprofitament del seu patrimoni.
- Prestació de serveis bàsics i elementals que afectin directament i exclusivament el nucli de població diferenciat que li serveixi de base. Com a tals s'entenen: obres en carrers i camins rurals, policia urbana i rural, activitats a la via pública, enllumenat públic, aigua potable, clavegueram i tractament adequat d'aigües residuals, neteja viària, recollida d'escombraries, activitats culturals i socials.
- Atorgament de llicències d'obres, quan el municipi compti amb un pla aprovat.
En les normatives d'algunes comunitats autònomes s'opta per una relació més detallada de les competències d'aquestes entitats (vegeu, per exemple, el cas català).