Nuu-chah-nulth

Els Nuu-chah-nulth o nootka són una tribu índia que parlen llengües wakash, però que s'anomena a sí mateixa aht "bo". Es divideixen en dos grups:

• La confederació de tribus del Nord: els Nitinat (dividits en les tribus toquaht, ucluelet, hesquiaht, ahousat i tia-o-qui-aht), Clayaquot, Kyuquot i Mooachath.
• Els makah, makaw o mikaw.

Localització

Vivien entre el cap Cook i Saint Simon Point, a l'illa de Vancouver (Colúmbia Britànica), i el cap Flattery (Washington). Actualment es divideixen en dos grups:

• Nitinat, a l’illa de Vancouver.
• Makah, al cap Flattery, a la Reserva Makah de Washington.

Demografia

James Cook els va calcular el 1780 en uns 8.000 individus, però baixaren a 2.600 el 1910, i augmentarien altre cop a 3.500 a Canadà i 500 a Washington el 1970 (453 el 1960). Segons Asher, el 1980 hi havia 3.500 nitinat (dels quals només 500 parlaven la llengua) i 600 makah (dels quals només 200 parlaven la llengua). Tanmateix, el 1990 hi havia 6.000 a Colúmbia Britànica i 1.200 a Washington. Segons el cens canadenc del 2000, a Colúmbia britànica eren agrupats en el Nuu-chah-nulth Tribal Council, que agrupa les reserves d'Ahousaht (1.737 h), Tla-o-qui-aht (849 h), Ehattesaht (282 h), Hesquiaht (648 h), Ka:'yu:'k't'h'/Che:k:tles7et'h' (477 h), Mowachaht (519 h), Nitinaht (663 h), Nuchatlaht (146 h), Ohiaht (575 h), Opetchesaht (890 h), Pacheenaht (257 h) Toquaht (111 h), Port Renfrew (257 h), Seshaht (694 h), Uchucklesaht (173 h) i Ucluelet (604 h). En total, 8.882 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 2.005 makah purs, 58 barrejats amb altres tribus, 413 barrejats amb altres races i 12 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 2.488 individus. Segons dades de la BIA, a la reserva Makah de Washington hi havia 1.753 habitants (2.126 en el rol tribal).

Bandes Nuu-chah-nulth

Les principals bandes Nuu-chah-nulth actuals són:

1. Ahousaht First Nation: sorgida de la unió el 1951 de les Ahousaht i Kelsemeht;
2. Ditidaht;
3. Ehattesaht First Nation;
4. Hesquiaht First Nation;
5. Kyuguot;
6. Mowachaht/Muchalaht First Nations: conegudes com la Banda Nootka;
7. Nuchatlaht First Nation;
8. Huu-ay-aht: (o també Ohiaht);
9. Opetchesaht;
10. Pacheedaht First Nation;
11. Tla-o-qui-aht First Nations: tanbé Clayoquot;
12. Toquaht First Nation;
13. Tseshaht First Nation;
14. Uchucklesaht First Nation;
15. Ucluelet First Nation.

Costums

Comptaven amb 23 tribus que ocupaven des del cap Cook a Pt St John. Vivien en cases rectangulars de planxes de cedre, comunals i guarnides per pals totèmics. Llur cultura és semblant i relacionada a la dels kwakiutl i tlingit, i es dividien en grups socials independents que es reunien en viles d'hivern. Aquestes viles més tard es confederaven i a l'estiu anaven a la costa a pescar i a caçar. També atacaven les tribus veïnes per aconseguir botí i tràfic d'esclaus. Caçaven balenes amb un bot llarg de fusta tallada i amb arpons de línies llargues i flotadors de pell de foca. L'arponer tenia un major rangle i el càrrec esdevenia alhora un rite i una herència. També vestien amb barrets de forma cònica i mantes de pell molt ricament guarnides. Vivien orientats al mar, però també aconseguien baies i arrels del bosc, i comerciaven.

Dona nuu-cha-nulth amb barret (1785)

Llurs rituals religiosos, per relació cultural, recordaven als dels inuit i aleut. Celebraven el Ritual de la Balena i la Dansa dels Xamans, reencarnació del segrest de llur antecessor mitjançant dons sobrenaturals. Duien petxines penjades dels nassos foradats, i també celebraven el Tamanwa, drames religiosos amb llegendes mitològiques, i els potlacht (del nootka patshatl, "donar"), cerimònia de danses i festes amb repartiment d'obsequis de manera exagerada. D'altres cerimònies eren la Klookwana (nootka) o Klookwalli (makah), en la qual els llops s'enduien als iniciats i els altres participaven en les dances per fer-los tornar.

Història

El primer europeu que els va visitar fou l'espanyol Juan de Fuca el 1592, però no tornaren a ser visitats fins l'expedició de Juan Pérez el 1774, quan anglesos i espanyols es disputaven la regió. El 1778 foren visitats per James Cook, qui el 1780 va fer el primer mapa de la regió. Fins el 1788 l'anglès John Meares no va fer el primer post comercial, a Nootka Sound.

Entre 1790 i 1792 el tortosí Pere d'Alberní es va establí a Nootka Sound amb la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya. Va fer les primeres descripcions sistemàtiques i va rebullir el primer vocabulari. La regió fou objecte de disputes entre Anglaterra i Espanya fins la Convenció de Nootka del 1794, que va atribuir la zona als britànics. El 1792-1794 l'anglès George Vancouver va visitar l'illa i la batejà amb el seu nom.

El 1803 van massacrar un vaixell britànic, el Boston, però el 1805 es cristianitzaren, tot i que el 1811 ho van repetir amb el Tonquin, i el 1855 signaren un tractat junt amb els makah a Neah Bay, pel qual se’ls cedia el mateix territori llevat als makah, que foren confinats a les reserves Makah i Ozette de Washington, i posats sota tutela de l'Agència Taholah de la BIA.

El 1843 es va crear el Territori de la Colúmbia Britànica, que des del 1860 formaria part del Dominion del Canadà, i començaren a enviar missioners cristians als nootka. El 1849 s'inicià la colonització britànica a Vancouver, cosa que els comportà alcoholisme, malalties venèries, prostitució, aculturació i subproletarització. Els de Washington, a les seccions Makah i Ozette (passaren de 2000 el 1806 a 399 i 36 el 1905), el 31 de gener del 1855 els obligaren a cedir les terres de l'Estret de Juan de Fuca i el 1890 foren internats en reserves. El 1921 es produiren molts arrestaments entre ells a Vancouver per les lleis canadenques antipotlacht. El 1994 el govern de la Colúmbia britànica autoritzà la tala del 62 % dels boscos de Clayaquot Sound (Vancouver) a la MacMillan Bloedel Co (unes 350.000 hectàrees). El cap dels tia-oqui-aht, Frances Frank, critica el fet que els nutka són el 40 % dels habitants de la zona, però que només posseeixen el 0,4 % del territori. Reben el suport de Greenpeace.

Bibliografia

• Ellis, David, W.; & Swan, Luke. (1981). Teachings of the tides: Uses of marine invertebrates by the Manhousat people. Nanaimo, British Columbia: Theytus Books.
• Hoover, Alan L. (Ed.). (2002). Nuu-chah-nulth voices: Histories, objects & journeys. Victoria, B. C.: Royal British Columbia Museum.
• Kim, Eun-Sook. (2003). Theoretical issues in Nuu-chah-nulth phonology and morphology. (Doctoral dissertation, The University of British Columbia, Department of Linguistics).
• McMillian, Alan D. (1999). Since the time of the transformers: The ancient heritage of Nuu-chah-nulth, Ditidaht, and Makah. Vancouver: UBC Press.
• Sapir, Edward. (1938). Glottalized continuants in Navaho, Nootka, and Kwakiutl (with a note on Indo-European). Language, 14, 248-274.
• Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1939). Nootka texts: Tales and ethnological narratives with grammatical notes and lexical materials. Philadelphia: Linguistic Society of America.
• Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1955). Native accounts of Nootka ethnography. Publication of the Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics (No. 1); International journal of American linguistics (Vol. 21, No. 4, Pt. 2). Bloomington: Indiana University, Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics. (Reprinted 1978 in New York: AMS Press, ISBN 0-4041-1892-5).
• Shank, Scott; & Wilson, Ian. (2000). Acoustic evidence for ʕ as a glottalized pharyngeal glide in Nuu-chah-nulth. In S. Gessner & S. Oh (Eds.), Proceedings of the 35th International Conference on Salish and Neighboring Languages (pp. 185-197). UBC working papers is linguistics (Vol. 3).

Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nuu-chah-nulth

• Pàgina dels Nuu-chah-nulth
• Un extracte del diccionari Nuuchahnulth
• Texts Nootka
  • De què estan fets els mosquits
  • Kwatyat i Llop
  • Kwatyat i la Filla del Gira-sol
• Bibliografia de Materials de la llengua Nuuchanulth (YDLI)
• Nuuchahnulth (Nootka) (Chris Harvey’s Native Language, Font, & Keyboard)
  • Nuuchahnulth Example Text
• mapa de les Primeres nacions de la Costa Noroest (inclosos Nuu-chah-nulth)
• Pàgina de Lingüística Wakashan