Ladislau I de Nàpols: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: hr:Ladislav IV. Napuljski
m Robot modifica: hr:Ladislav Napuljski
Línia 44: Línia 44:
[[es:Ladislao I de Nápoles]]
[[es:Ladislao I de Nápoles]]
[[fr:Ladislas Ier de Naples]]
[[fr:Ladislas Ier de Naples]]
[[hr:Ladislav IV. Napuljski]]
[[hr:Ladislav Napuljski]]
[[it:Ladislao I di Napoli]]
[[it:Ladislao I di Napoli]]
[[ja:ラディズラーオ1世 (ナポリ王)]]
[[ja:ラディズラーオ1世 (ナポリ王)]]

Revisió del 08:43, 17 ago 2009

Ladislau I de Nàpols el Magnànim ( 1377 - Nàpols 1414 ), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Orígens familiars

Nascut l'11 de febrer de 1377 fou fill del rei Carles III de Nàpols i la seva esposa Margarida de Durazzo. La seva germana gran Joana II de Nàpols va esdevindre, a la seva mort, reina de Nàpols.

Ascens al tron napolità

Va succeïr el seu pare el 1386 quan Ladislau tenia nou anys. Els primers anys del seu regnat tingué la regència de la seva mare.

Oposat al tron napolità a Lluís II de Nàpols, de la línia menor dels Angevins, establiren diverses lluites pel poder. El 1390 Lluís II aconseguí capturar la ciutat de Nàpols i n'expulsà Ladislau, aquest però la reconquerí el 1399.

Es va esforçar per consolidar el poder reial a Nàpols en detriment de l'aristocràcia local, provocant la mort de diversos membres de la família Sanseverino, descedents de la seva àvia, per provocar la seva renúncia als canvis. Va aprofitar el desordre a Itàlia per ampliar el seu regne, apropiant-se dels feus papals per al seu ús.

Ascens al tron hongarès

A partir de 1390 reclamà el tron d'Hongria al seu rei Segimon I d'Hongria. Els nobles hongaresos, cansats de la violència que els havia imposat el rei Segimon de Luxemburg, es van rebel·lar contra ell i donaren el tron a Ladislau, que fou coronat a Zadar (Dalmàcia). Segimon fou capturat en un primer moment però s'aconseguí escapolir, prenent altre cop el poder. Ladislau, ocupat en altres projectes, es va desinteressar per Hongria i tant sols passà a ser rei titular fins a la seva mort.

Núpcies i descendents

Es casà el 1390 amb Constança de Clermont, filla de Manfred de Clermont, duc de Mòdica. S'en separà el 1392.

Es casà, en segones núpcies, el 12 de febrer de 1403 amb Maria de Lusignan, filla del rei de Xipre Jaume I de Lusignan.

Es casà novament el 1406 amb Maria d'Enghien, comtessa de Lecce.

De cap dels tres matrimoni tingué fills, per contra tingué dos fills il·legítims:

  • Rinaldo de Durazzo, príncep de Càpua
  • Maria de Durazzo, morta jove

Fou enverinat el 6 d'agost de 1414 a Nàpols i fou succeït per la seva germana gran Joana II de Nàpols.


Precedit per:
Carles III
oposat a Lluís I
Rei de Nàpols
Comte de Provença

13861414
Succeït per:
Joana II
oposada a Lluís III
Precedit per:
Segimon I
Rei titular d'Hongria
13901414
Succeït per:
Segimon I