Les tres Gràcies (Rafael): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 39: Línia 39:
*[[La primavera]], pintura de [[Sandro Botticelli]] on apareixen també les Tres Gràcies
*[[La primavera]], pintura de [[Sandro Botticelli]] on apareixen també les Tres Gràcies
*[[Les tres Gràcies (Regnault)|Les Tres Gràcies]] de [[Jean-Baptiste Regnault]], segle XVIII
*[[Les tres Gràcies (Regnault)|Les Tres Gràcies]] de [[Jean-Baptiste Regnault]], segle XVIII
* [[Les Tres Gràcies (Rubens)]]



[[Categoria:Quadres de Raffaello Sanzio]]
[[Categoria:Quadres de Raffaello Sanzio]]

Revisió del 17:16, 25 ago 2009

Infotaula d'obra artísticaLes tres Gràcies
Tre Grazie (italià) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorRaffaello Sanzio
Creació1500-1505
Mètode de fabricacióOli sobre fusta
Gènerepintura mitològica i nu Modifica el valor a Wikidata
MovimentAlt Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Basat enmitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Mida17 (Alçada) × 17 (Amplada) cm
Propietat deEnric d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Condé, Chantilly
Catalogació
Número d'inventariPE 38 Modifica el valor a Wikidata
Somni d'un cavaller, la parella del quadre

Les Tres Gràcies és un quadre de petit tamany pintat per Rafael durant la seva època florentina, entre 1500-1505, i actualment exposat al museu Condé. És l'única pintura d'aquesta època del pintor que no té contingut religiós, sense contar la parella, El somni d'un cavaller, que mostra a Paris de Troia i que es troba a la National Gallery de Londres.

Està inspirada en part d'un relleu clàssic a Siena (Itàlia) en el que es mostra el judici de Paris, que escull Venus com la més bella de les tres deeses (representant l'amor, l'amistat i la bellesa) i a la qual li ofereix una poma. Les tres dones representen el prototipus de bellesa italiana del renaixentisme.

Qui són les Tres Gràcies?

Les Tres Gràcies, segons la mitologia grega, són les filles de Zeus i de la nimfa Eurínome. Viuen amb els altres deus al Mont Olimp i es diuen Eufròsine (brillant), Talia (flor) i Aglaia (bellesa). Solen estar amb les Muses, amb Apol·lo, Afrodita, Eros, Dionís i Atena. Aglaia es va casar amb el deu artesà Hefaist. Les tres gràcies, junt amb les muses, inspiren a artistes i poetes.

A l'Antiga Grècia el conjunt representava la joventut, l'amor i la bellesa. I per extensió l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc.

Per els renaixentistes, incarnen la castetat, l'amor i la bellesa.

El duc d'Aumale, propietari del quadre, va escriure que "a la dreta hi ha la verge, amb un vel lleuger i sense joies; a l'esquerra hi ha la dona en el moment de més bellesa, amb més vel, riques joies; al centre, donant l'esquena, la dona en tota la seva maduresa".

Altres hi veuen els tres tipus de dona següents, a la dreta la verge, tímida i difícilment accesible; a l'esquerra la dona atractiva, coqueta i temptadora; i al mig el just punt entre una i l'altra.

Transformacions del quadre

Escut de la família Mèdici

Una radiografia de l'obra ha permés conéixer com era originalment i per tant els canvis efectuats. La dona de la dreta, "la verge", dissimulava un gest de pudor, la dona de l'esquerra era l'única a oferir una poma i la del mig sostenia per les espatlles a les altres dues dones.

En la versió definitiva, la dona de la dreta sosté una poma i la del mig també, amb la seva mà dreta, en comptes de tocar l'esquena de l'altra. D'aquest fet s'en fan dues interpretacions que no són necesàriament excloents. D'una banda, posant una poma daurada (metafòricament, al quadre són vermelles) a la mà de cascuna, Rafael les transforma en guardianes del jardí de les Hespèrides, que tendeixen el premi de la vida eterna als herois virtuosos. D'altra banda, se sap que el quadre va ser encàrrec dels Mèdici, l'escut dels quals conté (cinc, i no tres) boles vermelles.

Curiositats

Aquest quadre surt a la capçalera de la sèrie americana de televisió Desperate Housewifes.

Vegeu també