Credo de Nicea

El Credo Nicea o Símbol de la fe és una declaració dogmàtica dels continguts de la fe cristiana promulgada en el Concili de Nicea I (325). L'objecte del credo de Nicea era consensuar una definició dels dogmes de la fe cristiana, impedida fins aleshores per l'escassa institucionalització i les fortes variants regionals. L'Adversari principal de la doctrina va ser el arrianisme, un corrent teològica que negava la divinitat de Jesús; altres problemes teològics, especialment trinitaris, no es resoldrien fins al Primer Concili de Constantinoble , Quan el caràcter diví de l'Esperit Sant es va afirmar definitivament.

El credo

El credo presenta els principis bàsics de la fe ortodoxa d'una manera relativament senzilla, amb la intenció de proporcionar un recurs per memoritzar i proclamar la fe als fidels. Implícitament condemna els errors més difosos, com a mitjà per identificar les possibles dissidències; Modificacions posteriors del credo buscarien donar més precisió a la definició de les heretgies contemporànies.

El Credo de Nicea, símbol de la fe, és acceptat per l'Església Catòlica, les Esglésies Ortodoxes, la Anglicana, i la majoria de les Esglésies protestants, i representa l'última versió de contingut teològic del cristianisme en la qual ortodoxos i catòlics es van mostrar d'acord.

Per a la gran majoria de les denominacions cristianes, el credo Nicea constitueix la base central i incontrovertible de la fe. La professió del mateix és part de la celebració catòlica i ortodoxa de la missa, i forma part de la proclamació de la majoria de les esglésies protestants; [l'[Acord de Lausana]] de 1974 l'inclou com a base de la pràctica evangèlica.

Les denominacions que rebutgen en tot o en part el credo, entre elles mormons, Testimonis de Jehovà, i arrians unitaristes són sovint catalogades per les altres de no cristianes, el que ha provocat agres disputes legals en els Estats Units.

Text del credo de Nicea

• Creiem en un Déu Pare Totpoderós, creador de totes les coses visibles i invisibles.

• I en un Senyor Jesucrist, el Fill de Déu, engendrat com el Unigènit del Pare, és a dir, de la substància del Pare, Déu de Déu, Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable, engendrat, no pas creat; consubstancial al Pare; Mitjançant ell totes les coses van ser fetes, tant les que estan en els cels com les que estan a la terra, per a qui nosaltres els humans i per a la nostra salvació va baixar i es va fer carn, Es va fer humà, patir, i va ressuscitar el tercer dia, i vindrà a jutjar a vius i morts ".

• I en l'Esperit Sant.

L'L'[Però els que declaren: "Hi va haver un temps Quan el El Y No va ser 'No va ser abans de ser creat", i "Va ser creat del no-res" o "és una altra essència Substància' o ', o' Fill de Déu Va ser creat ', o' canviable ', modificables', o 'Condemnats fill per la Santa Església, Apostòlica i Universal.]

Text en llatí

Symbolum Nicænum Costantinopolitanum:

Credo in unum Deum, Omnipoténtem Patrem, Factorem caeli et terrae, visibílium Ómnium et invisibílium

Et in unum Dominum Iesum Christum, Filium unigénitum Dei et ex Patró Natum davant Omnia sǽcula: Deum de Deo, Lumen de Lumine, Deum verum de Deo vero, genitum, factum non, consubstantiálem Patri: per quem Omnia facta sunt; qui propter nos homines , Et propter salutem nostram, descendit de Caelis, et est incarnatus De Spiritu Sancto ex Maria Virgine et homo factus est, Crucifixus etiam pro nobis sub Ponti Pilat, passus , Et sepultus est, et resurrexit tertia moren Scriptura secundum, et ascendit a caelum, sedet ad dexteram Patris, et iterum venturus est cum glòria, iudicare vius et mortuo, cuius regni non erit finis.

Credo in Spiritum Sanctum, Dominum et vivificantem, qui ex Patró Procedit filioque, qui cum Patró et Filio simul adorátur et conglorificátur, qui locutus est per Profetas.

Et unam Sanctam Catholicam et Apostolicam Ecclesiam.

Confiteor unum baptisme a remissionem peccatorum. Et exspecto mortuorum resurrectiónem, et vitam venturi sǽculi.

Amén.

Vegeu també

• Concili de Nicea I
• Constantí el Gran
• Arrianisme