Fortalesa d'Alamut: diferència entre les revisions
m Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:, -Imagen: +Fitxer:) |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Alamut.png|thumb|Situació]] |
[[Fitxer:Alamut.png|thumb|Situació]] |
||
La '''fortalesa d'Alamut''' fou una antiga fortalesa famosa per ser el centre de l'estat [[ismaïlita]] [[nazarita]] coneguts com els "[[Secta dels assassins|assassins]]". |
La '''fortalesa d'Alamut''' fou una antiga [[fortalesa]] famosa per ser el centre de l'estat [[ismaïlita]] [[nazarita]] coneguts com els "[[Secta dels assassins|assassins]]". |
||
En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de [[Rudbar]] i [[Vall d'Alamut|Alamut]] situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visió des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, [[Alamut]] és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el [[860]] i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2000 metres d'altura a un lloc només accessible per un estret camí; mai fou conquerida per la força i els ismaïlites la van agafar amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva famosa biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat. |
En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de [[Rudbar]] i [[Vall d'Alamut|Alamut]] situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visió des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, [[Alamut]] és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el [[860]] i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2000 metres d'altura a un lloc només accessible per un estret camí; mai fou conquerida per la força i els ismaïlites la van agafar amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva famosa biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat. |
||
Revisió del 23:21, 31 ago 2009
La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa famosa per ser el centre de l'estat ismaïlita nazarita coneguts com els "assassins".
En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de Rudbar i Alamut situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visió des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, Alamut és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el 860 i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2000 metres d'altura a un lloc només accessible per un estret camí; mai fou conquerida per la força i els ismaïlites la van agafar amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva famosa biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat.
Un altre castell important, Maymūn-dez, descobert el 1960 per Willey, està proper a Moʿallem Kalāya, i fou construït el 1126, format per una sèrie de coves artificials excavades a una paret de roca inaccessible, protegides per fortificacions exteriors avui desaparegudes. Una construcció similar es troba a Andaj a uns km a l'est. Un complex de castells és a Lamasar a 30 km d'Alamut, al nord de la vila de Šahrestān, ocupat pels ismaïlites poc després d'Alamut. La resta de fortaleses, destinades a vigilància de les rutes cap a Alamut, són petites excepte la que vigilava el pas Majil, allunyada d'Alamut; les principals son Šīr Kūh (a la confluència del riu Alamut amb el riu Talakan), Navīsar Šāh i Elān; la majoria de les fortaleses de la zona pertanyeren als ismaïlites.
Bibliografia
- G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955,
- G. S. Hodgson, The Ismaʿili State, a la Cambridge History of Iran V
- W. Ivanow, Alamut and Lamasar, Teheran, 1950.
- P. Willey, The Castles of the Assassins, Londres, 1963
- V. Minorsky, La domination des Dailamites, Iranica, Teheran, 1964