Giambologna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sh:Giambologna
Línia 83: Línia 83:
[[pt:Giambologna]]
[[pt:Giambologna]]
[[ru:Джамболонья]]
[[ru:Джамболонья]]
[[sh:Giambologna]]
[[sl:Giambologna]]
[[sl:Giambologna]]
[[sv:Giovanni da Bologna]]
[[sv:Giovanni da Bologna]]

Revisió del 14:28, 1 set 2009

Giambolognaés el pseudònim de Jean de Boulogne (Douai, 1529 - Florència, 1608) fou un escultor flamenc, actiu a Itàlia, en particular a Florència.

Inicis

Nascut a Douai, a Flandes, en 1529, va dur a terme el seu aprenentatge en el taller de l'escultor Jean Dubroeucq, amb qui va col.laborar en el cor de la col.legiata de Santa Waudrau a Mons (actualment a Bèlgica).

Aquesta primera fase de la seva educació artística es poc conegutda pels seus biògrafs que atribueix, però, gran importància a l'estada a Roma de Giambologna, on va arribar el 1550 per estudiar les antigues estàtues de les col.leccions privades i obres modernes, en particular les de Miquel Àngel.

A Roma hi romangué només un parell d'anys, va passar gran part d'aquest temps realitzant nombrosos models en fang i cera. Un d'ells el presentarà a Miquel Àngel, el qual va mortificar a l'escultor flamenc, aplastant la seva obra.

Aquesta anècdota, veritable o suposada, no es pot considerar totalment infundada, ja que a més de revelar un hàbit en la producció de Giambologna des de la seva creació (l'esboç de models en lloc de la més estesa pràctica del dibuix en el disseny de les obres) posa de manifest el que serà un component essencial en el desenvolupament de la seva relació amb el gran mestre florentí.

Potser no va conèixer mai en persona a Miquel Àngel, però el seu art el va impressionar prou com per emular-lo i intentar superar els seus models.

En les seves obres hi ha una forta propensió a la tensió dinàmica de les figures clarament inspirada en Miquel Àngel, Giambologna però es va convertir en el més important escultor manierista a Florència per l'originalitat de la seva producció, plena d'estàtues de marbre i estàtues de bronze de grans i petites dimensions que van ser capaços de captar el gust i reconeixement d' exigents clients, com eren els mebres de la cort del Gran Ducat dels Mèdici.

Primer periode florentí

Giambologna. Font de Neptú. Bolonya

Giambologna es va traslladar a Florència el 1552, trobant allotjament i protecció a casa de Bernardo Vecchietti, home culte, molt refinat i gran col.leccionista, pel qual realitza les seves primeres obres florentines, entre elles una Venus de marbre perdut, de la que es conserva una en bronze al Museu Nazionale del Bargello.

L'amistat de Giambologna amb el noble florentí va ser decisiva per a l'escultor florentí ja que el va introduir a la cort dels Mèdici, presentant-li al futur Gran Duc Francesc I de Mèdici.

El seu ascens va ser força lent, perquè en el moment de la seva arribada a la ciutat altres artistes que gaudien de la protecció de la noblesa com Baccio Bandinelli protegit de Cosme I i de la seva esposa Eleonora de Toledo i Benvenuto Cellini que estava vivint el seu periode de màxima glòria en acabar el 1554 el seu Perseu, sota les arcades de la Loggia della Signoria.

Inicialment Giambologna es va haver de conformar amb encàrrecs de segona classe; el 1559 talla l'emblema dels Mèdici a l'escala del Palagio di Parte Guelfa que Giorgio Vasari estava renovant en aquest moment i l'any següent van crear un relleu en alabastre destinat al príncep Francesc I de Mèdici que representa l'Al.legoria de Francesc I, actualment conservat al Museu del Prado a Madrid.

Es remunta a 1560 el Bacus del Bargello, el primer conjunt monumental de bronze de l'artista i en el mateix any va prendre part en el concurs per a la Font de Neptú a la Piazza della Signoria encarregada per Cosme I, realitzada per Bartolomeo Ammannati, encara que conscient de tenir poques possibilitats de guanyar, Giambologna sabia que era una excel.lent oportunitat per posar de relleu les seves capacitats i, de fet, el model va ser jutjada molt positivament.

Poc després va rebre el prestigiós encàrrec de Francesc I, el grup de marbre amb Samsó i el filisteu. L'obra recull clarament els models de Miquel Àngel en la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme sobretot en la representació d'animals, com els del balcó del Bargello, entre les que podem veure un gall d'indii un mussol Després de la primera que va rebre el prestigiós càrrec de Francis I, el grup de marbre amb Samsó i el filisteo, que en la dècada dels setanta es va traslladar al pati del Casino di San Marco i es col loquen en una font amb un pedestal en els que es trobaven en alguns micos de bronze (una de les quals es conserva al Louvre de París). El llibre té clarament michelangioleschi models de la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme, el que li va fer molt intel ligent en la representació d'animals, com els que Bargello veure a Verona, entre les que podem veure un gall d'indi, un gall d'indi i un mussol de la cova de la Villa Mèdici di Castello.

Giambologna a 1563 va ser cridat a Bolonya per realitzar la figura del déu Neptú de la font monumental de la Piaçaa Major, dissenyada pel sicilià Tommaso Laureti i que formava part del programa de renovació urbana per a la ciutat del papa Pius IV. L'estàtua descansa sobre una alta base que augmenta l'impuls i el dinamisme donats al déu per l'escultor, que el representa amb una mà en un gest solemne de l'autoritat.

Tornat a Florència el 1565, Giambologna rebrè instruccions per fer una escultura com a part dels preparatius de la boda entre Francesc I de Mèdici i Joana d'Àustria, el grup que representa la Victòria de Florència sobre Pisa es trobava en el Saló del Cinquecento, en el Palazzo Vecchio i finalment va ser traslladat al Museu Nazionale del Bargello, on és avui dia. Després es va encarregar de fer una estàtua de bronze d'un acte de coronació de la font que havia queda incompleta per Tribolo, que va morir el 1550, al jardí de la Vil.la Mèdici La Petraia, l'anomenada Venus-Florència (1570-71), més o menys el mateix temps Giambologna completa una altra font que Tribolo va deixar inconclusa als Jardins de Boboli, amb una enorme peça de marbre amb la qual escolpeix l'estàtua d'Oceà (1572-76), que té molts punts de contacte amb el déu Neptú a Bolonya, a continuació realitza la Venus tallada a la petita font al centre de la Cova de Buontalenti(1575)i, finalment, el 1582 va fer el petit bronze Morgante a cavall d'un monstre marí, per a la font del jardí penjantde la Loggia della Signoria.

El Mercuri volant

Giambologna. Mercuri volant.

Mentre estava treballant en la font de la Plaça Major, el delegat papal Cesi encarega una estatua a Giambolgna per ser col.locada en el pati del'Archiginnasio, sede de la universitat de Bolonya, que havia de representar el déu Mercuri amb l'índex cap al cel, un símbol de coneixement diví, que hauria servit com una advertència a tots els estudiants.

El projecte mai va ser portat a terme, però Giambologna desenvolupa un model conservat al Museu Cívic de Bolonya, que és només el primer de molts bronzes amb el mateix tema realitzat per l'artista, que s'anomena precisament Mercuri volant. L'escultor més tard va convertir Mercuri en una estatua molt més dinàmica i a punt per enlairar, el que suposa una llibertat de moviment i de lleugeresa mai vista.

Les obres mestres de la maduresa

Giambologna. Rapte de les Sabines.
Giambologna. Monument eqüestre a Cosme I.

L'obra més famosa de Giambologna a Florència El rapte de les Sabines (1583), que encara està sota els arcs de la [[]]Loggia della Signoria, front al grup de marbre d'Hèrcules i el Centaure Nessus (1594-1600.

En els últims anys de la seva carrera, l'escultor es troba en la complexa construcció dels monuments eqüestres, sempre considerada com una de les tipologies a través de la qual l'escultor pot mostrar el seu talent.

L'estàtua eqüestre de Cosme I es va dur a terme entre 1587 i 1599 per encàrrec del seu fill Ferdinand I; el vell escultor trigarà dotze anys en completar el treball, incloent els baixos relleus de la base que celebren les obres del Gran Duc, però al final el treball va rebre un gran èxit, tant és així que en 1602 va començar a treballar amb l'Estàtua eqüestre de Ferdinand I a la Piazza della Santissima Annunziata en 1608.