Tribal·lis

Els tribalis (triballi) foren un poble de Tràcia que vivien a la vora del Danubi i que expulsat per altres pobles cap al nord i oest dels seus assentaments, finalment van acabar desapareixent.

Heròdot parla de la plana tribàlica, on corra el riu Angrus que s'aboca al Brongos, un afluent del riu Ister, i que seria la plana de Kosovo. Precisament a Sèrbia un poble romanitzat porta encara avui dia el nom de tribalis.

Tucidides diu que eren independents al començar la guerra del Peloponès i que la seva frontera oriental era el riu Osquios (Oescus). Estrabó diu que vivien en lloc de pas de les hordes de pobles expulsats per escites, Bastarnis i Sauromats que es van establir també a la regió del Danubi.

Els tribalis apareixen a la història amb la derrota infringida al rei dels Odrisis, Sitalces, el 424 aC, quant els va voler sotmetre. Sitalces va morir en aquesta batalla.

El 376 aC els tribalis van creuar l'Hemos amb trenta mil homes i van avançar al sud cap a Abdera que van saquejar, però al retirar-se desorganitzadament amb el seu boti, foren atacats pels habitants d'Abdera i dos mil tribalis van morir. Els tribalis, com a revenja, van tornar contra Abdera, però aquesta ciutat s'havia aliat a altres tribus de Tràcia de les rodalies, i va presentar batalla; però els aliats tracis van desertar i els tribalis van derrotar els abderians i els van matar i van assetjar la ciutat que no tenia mes remei que rendir-se, quant va aparèixer providencialment Cabries, amb la flota atenenca, que acabava de derrotar a la flota espartana a Naxos; Cabries va obligar als tribalis a retirar-se d'Abdera i va deixar a la ciutat una guarnició.

El 339 aC Filip II de Macedònia va derrotar els Getes del Danubi, i quant retornava a Macedònia carregat de boti a traves del país dels tribalis, aquestos li van prohibir el pas a menys que els hi donés la meitat del botí. Filip es va negar i va seguir una batalla en la que Filip fou greument ferit i va estar a punt de morir però fou salvat al darrer moment pel seu fill Alexandre el gran. Els tribalis foren finalment derrotats pels macedonis, i van fer submissió a Filip, submissió que potser no va passar de ser nominal.

El 335 aC Alexandre el gran, decidit a fer una demostració de força contra les tribus salvatges abans d'entrar a Pèrsia, va sorti d'Amfípolis, i va creuar l'Hemos i es va trobar amb un exercit traci que fou fàcilment derrotat. Llavor Alexandre va seguir contra els tribalis, el cap dels quals era llavors Sirmos. Aquest en conèixer l'arribada d'Alexandre es va retirar amb els vells, dones i criatures a una illa del Danubi de nom Peuce on també s'havien refugiat altres tracis; l'exèrcit tribali es va quedar en un bosc a la vora del riu Lyginos, a uns 3 dies de marxa del Danubi; quant van voler atacar als macedonis foren derrotats i van perdre tres mil homes. Alexandre va anar llavors al Danubi, a la part de l'illa Peuce que no va poder ocupar perquè li mancaven barques i els tribalis ocupaven posicions fortes a ambdós costats de l'illa. Alexandre va deixar Peuce i va creuar el Danubi per combatre als Getes; mentre els tribalis van demanar la pau i Alexandre, acabada la campanya contra els Getes, els hi va concedir.

Poc temps després els tribalis foren atacats pels Autariatais, una tribu il·líria, a la que van quedar sotmesos, després de què la majoria dels guerrers van morir o van haver de refugiar-se a territoris mes al est.

El 295 aC els gals, amb nomes 15000 infants i 3000 cavallers van derrotar a un exèrcit combinat de les restes dels tribalis i els getes. Els tribalis ja van passar a ser nomes un poble reduït i sense poder i quant els romans van arribar a la regió eren uns pocs milers que vivien a la confluència entre l'Oscos i el Danubi, prop de la ciutat d'Oscos.