Filosofia presocràtica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 49: Línia 49:


{{Filòsofs presocràtics}}
{{Filòsofs presocràtics}}
{{Portal|Filosofia}}


[[categoria:filosofia]]
[[categoria:Conceptes filosòfics]]
[[Categoria:Filosofia de l'edat antiga]]
[[Categoria:Filosofia de l'edat antiga]]
[[Categoria:Antiga Grècia]]
[[Categoria:Antiga Grècia]]

Revisió del 21:47, 16 set 2009

Se sol anomenar presocràtics als filòsofs grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes). La seva preocupació bàsica és ontològica, busquen l'essència o arché de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicació de l'obra Fragmente der Vorsokratiker de Hermann Diels el 1903, tot i que existeix des del segle XIX.

Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de mites (tot i que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta.

Hi ha qui adopta la opinió segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.

Del Mite al Logos

Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.

Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l´origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l´adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s´expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per l´observació i l´experiència.

Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l´aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l´essència, (un, es permanent).

El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.

Miracle Grec

El pas del del mite al logos es considera un miracle grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements estan dominats pels sacerdots egipcis però influits per la religió. La ciència va començar a Grècia.

Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:

Monistes

Pluralistes

Vegeu també