Elton John: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: az:Elton Con |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
==INFRIG== |
==INFRIG== |
||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Als onze anys, gràcies a una beca va anar a la [[Royal Academy of Music]]. Sis anys després la va deixar per dedicar-se a la música pop. A partir del [[1964]] comença a col·laborar amb grups locals com Bluesology, on va conèixer el cantant John Baldry. |
|||
En homenatge a ell i al [[saxòfon|saxofonista]] Elton Dean va |
En homenatge a ell i al [[saxòfon|saxofonista]] Elton Dean va prendre el nom artístic d'Elton John. |
||
Als anys seixanta va ser a uns quants grups, sense gaire èxit. Fins que el [[1967]] va conèixer el lletrista i poeta [[Bernie Taupin]]. Junts van tindre el primer èxit el [[1970]] amb la cançó "Your Song", de l'àlbum "Elton John". El [[1971]] van tindre quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels [[Estats Units]], quelcom que no passava des dels Beatles. Aquell mateix any Elton va començar l'[[alopècia]] que anys després el faria dur perruca. |
|||
Aquest mateix any Elton va començar a desenvolupar una greu [[alopècia]] que el conduiria anys després a usar perruca. |
|||
La dècada dels setanta va ser la |
La dècada dels setanta va ser la consagració com estrella. Va començar a actuar amb roba extravagant, característica del glam rock. Va fer grans èxits com ''Crocodile Rock'' (1972), ''Candle In The Wind'' (1973) ''Bennie And The Jets'' (1973) i ''Don't Let The Sun Go Down On Me'' (1974). Entre el [[1972]] i el [[1975]], set discs seus van entrar als primers llocs de les llistes britàniques. El [[1975]] va participar a la pel·lícula [[Tommy]], dirigida per [[Kun Russell]] i escrita per [[Pete Townshend]], guitarrista de [[The Who]]. En aquella època hi va haver un escàndol per unes declaracions sobre la seva [[homosexualitat]]. |
||
| ⚫ | Al començament de la dècada del [[1980]], va deixar temporalment la societat amb en Taupin i va moderar la seva imatge i la seva música, fent-la més melòdica. Va produir nous èxits com "I'm Still Standing" i ''Little Jeannie'' però ja no tan sovint. El [[14 de febrer]] de [[1984]] es va casar amb l'enginyer de so Renata Bauer. |
||
El [[1975]] va participar a la pel·lícula [[Tommy]], dirigida per [[Kun Russell]] i escrita per [[Pete Townshend]], guitarrista de [[The Who]]. En aquella època hi va haver escàndol públic per certes declaracions sobre la seva [[homosexualitat]]. |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Al començament de la dècada del [[1980]], va deixar temporalment la |
||
| ⚫ | El [[1990]] el va afectar molt la mort per [[sida]] del seu amic Ryan White, que era [[hemofília|hemofílic]]. Després del funeral va confirmar que feia un tractament contra l'addicció a l'alcohol, les drogues i la [[bulímia]]. El [[1992]] va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra la [[sida]], a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles. |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | El [[1994]], un cop restablert dels seus problemes, va tindre un nou èxit amb la seva participació a la banda sonora de ''El rei lleó'' en col·laboració amb [[Tim Rice]]. També va guanyar un [[Grammy]] i un Òscar. L'assassinat del seu amic [[Gianni Versace]] i la mort en un accident de trànsit de la seva amiga [[Diana de Gal·les]] van ser un cop fort el [[1997]]. Va tindre un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema ''Candle in the Wind'', que va batre tots els rècords i va resultat ser el single més venut a la història de la música. |
||
El [[1990]] li va afectar mort la mort per [[sida]] del seu amic Ryan White, que era [[hemofília|hemofílic]]. Després del funeral va confirmar estar amb tractament per superar la seva addicció a l'alcohol, les drogues i la [[bulímia]]. |
|||
| ⚫ | |||
El [[1994]], un cop restablert dels seus problemes, va aconseguir un nou èxit amb la seva participació a la banda sonora de ''El rei lleó'' en col·laboració amb [[Tim Rice]]. També va guanyar un [[Grammy]] i un Òscar. |
|||
| ⚫ | L'any següent va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britànic i posteriorment va rebre un Grammy honorífic per la seva trajectòria musical. El [[2001]] va gravar una vegada més amb el seu lletrista Bernie Taupin. A ''Songs From the West Coast'' el va seguir el [[2004]] l'àlbum número 43 de la seva carrera, ''Peachtree Road''. El desembre del [[2005]], quan va sortir la llei britànica de casament homosexuals, Elton John es va casar amb la seva parella des de feia 12 anys, el director de cine canadenc David Furnish. |
||
| ⚫ | L'assassinat del seu amic [[Gianni Versace]] i la mort en un accident de trànsit de la seva amiga [[Diana de Gal·les]] van |
||
| ⚫ | L'any següent va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britànic i posteriorment va rebre un Grammy honorífic per la seva trajectòria musical. El [[2001]] va gravar una vegada més amb el seu lletrista Bernie |
||
==Estil musical== |
==Estil musical== |
||
| Línia 44: | Línia 39: | ||
Un crític musical va escriure un comentari irònic on deia que Elton John només utilitzava quatre [[acord]]s i que les lletres de Bernie Taupin les podria haver escrit un nen de primària. |
Un crític musical va escriure un comentari irònic on deia que Elton John només utilitzava quatre [[acord]]s i que les lletres de Bernie Taupin les podria haver escrit un nen de primària. |
||
En realitat es pot dir que Elton toca el [[piano]] o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música ''pop''. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons és molt variat ( |
En realitat es pot dir que Elton toca el [[piano]] o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música ''pop''. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons és molt variat (a la cançó ''Mellow'' apareix fins i tot el [[violí]] elèctric) i ja als anys setanta utilitzava, abastament, els [[sintetitzador]]s tipus ARP. L'[[harmonia]] sempre és molt clàssica i es fa sovint amb la formació típica de [[Teclat (música)|teclat]], [[guitarra]], [[Baix elèctric|baix]] i [[Bateria (instrument musical)|bateria]]. |
||
Molt sovint segueix l'esquema del ''[[blues]]''. En els discos es van alternant les balades amb les cançons més |
Molt sovint segueix l'esquema del ''[[blues]]''. En els discos es van alternant les balades amb les cançons més d'estil Rock. El ritme sincopat és una característica de cançons com ''Honky Cat''. |
||
La veu d'Elton John és potser la característica més rellevant de la seva música. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable. |
La veu d'Elton John és potser la característica més rellevant de la seva música. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable. |
||
Revisió del 12:40, 24 set 2009
Sir Elton Hercules John CBE (25 de març de 1947), és un cantant i compositor britànic de música pop, nascut com a Reginald Kenneth Dwight Harris a Pinner, Middlesex.
INFRIG
Biografia
Als onze anys, gràcies a una beca va anar a la Royal Academy of Music. Sis anys després la va deixar per dedicar-se a la música pop. A partir del 1964 comença a col·laborar amb grups locals com Bluesology, on va conèixer el cantant John Baldry. En homenatge a ell i al saxofonista Elton Dean va prendre el nom artístic d'Elton John.
Als anys seixanta va ser a uns quants grups, sense gaire èxit. Fins que el 1967 va conèixer el lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van tindre el primer èxit el 1970 amb la cançó "Your Song", de l'àlbum "Elton John". El 1971 van tindre quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles. Aquell mateix any Elton va començar l'alopècia que anys després el faria dur perruca.
La dècada dels setanta va ser la consagració com estrella. Va començar a actuar amb roba extravagant, característica del glam rock. Va fer grans èxits com Crocodile Rock (1972), Candle In The Wind (1973) Bennie And The Jets (1973) i Don't Let The Sun Go Down On Me (1974). Entre el 1972 i el 1975, set discs seus van entrar als primers llocs de les llistes britàniques. El 1975 va participar a la pel·lícula Tommy, dirigida per Kun Russell i escrita per Pete Townshend, guitarrista de The Who. En aquella època hi va haver un escàndol per unes declaracions sobre la seva homosexualitat.
Al començament de la dècada del 1980, va deixar temporalment la societat amb en Taupin i va moderar la seva imatge i la seva música, fent-la més melòdica. Va produir nous èxits com "I'm Still Standing" i Little Jeannie però ja no tan sovint. El 14 de febrer de 1984 es va casar amb l'enginyer de so Renata Bauer.
El juliol de 1985, Elton John va participar al concert Live Aid, a l'Estadi Wembley de Londres. També hi havien David Bowie, Sting, Eric Clapton, Phil Collins i Queen, entre uns altres.
El 1990 el va afectar molt la mort per sida del seu amic Ryan White, que era hemofílic. Després del funeral va confirmar que feia un tractament contra l'addicció a l'alcohol, les drogues i la bulímia. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra la sida, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles.
El 1994, un cop restablert dels seus problemes, va tindre un nou èxit amb la seva participació a la banda sonora de El rei lleó en col·laboració amb Tim Rice. També va guanyar un Grammy i un Òscar. L'assassinat del seu amic Gianni Versace i la mort en un accident de trànsit de la seva amiga Diana de Gal·les van ser un cop fort el 1997. Va tindre un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema Candle in the Wind, que va batre tots els rècords i va resultat ser el single més venut a la història de la música.
L'any següent va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britànic i posteriorment va rebre un Grammy honorífic per la seva trajectòria musical. El 2001 va gravar una vegada més amb el seu lletrista Bernie Taupin. A Songs From the West Coast el va seguir el 2004 l'àlbum número 43 de la seva carrera, Peachtree Road. El desembre del 2005, quan va sortir la llei britànica de casament homosexuals, Elton John es va casar amb la seva parella des de feia 12 anys, el director de cine canadenc David Furnish.
Estil musical
Un crític musical va escriure un comentari irònic on deia que Elton John només utilitzava quatre acords i que les lletres de Bernie Taupin les podria haver escrit un nen de primària.
En realitat es pot dir que Elton toca el piano o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música pop. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons és molt variat (a la cançó Mellow apareix fins i tot el violí elèctric) i ja als anys setanta utilitzava, abastament, els sintetitzadors tipus ARP. L'harmonia sempre és molt clàssica i es fa sovint amb la formació típica de teclat, guitarra, baix i bateria.
Molt sovint segueix l'esquema del blues. En els discos es van alternant les balades amb les cançons més d'estil Rock. El ritme sincopat és una característica de cançons com Honky Cat.
La veu d'Elton John és potser la característica més rellevant de la seva música. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable.
Discografia
- 1969 Empty Sky
- 1970 Elton John
- 1970 The Games [[[Original Soundtrack]]]
- 1971 Tumbleweed Connection
- 1971 Friends
- 1971 11-17-70 [live]
- 1971 Madman Across the Water
- 1972 Honky Chateau
- 1973 Don't Shoot Me I'm Only the Piano Player
- 1973 Goodbye Yellow Brick Road
- 1974 Caribou
- 1975 Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy
- 1975 Rock of the Westies
- 1975 West of the Rockies [live]
- 1976 Here and There [live]
- 1976 Blue Moves
- 1978 A Single Man
- 1979 Victim of Love
- 1980 21 at 33
- 1981 The Fox
- 1982 Jump Up!
- 1983 Too Low for Zero
- 1984 Breaking Hearts
- 1985 Ice on Fire
- 1986 Leather Jackets
- 1987 Live in Australia
- 1988 Reg Strikes Back
- 1989 Sleeping With the Past
- 1992 The One
- 1993 Duets
- 1995 Made in England
- 1997 Big Picture
- 1999 The Muse
- 1999 AIDA
- 2000 One Night Only
- 2000 The Road To Eldorado
- 2001 Songs from the West Coast
- 2002 Greatest Hits 1970-2002
- 2004 Peachtree Road
- 2006 The Captain and the Kid
Premis Grammy
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 5 Premis Grammy:
- 1986 - Millor interpretació pop d'un duet o grup musical per That's What Friends Are For (juntament amb Dionne Warwick, Gladys Knight i Stevie Wonder).
- 1991 - Millor composició instrumental per Basque (interpretada per James Galway).
- 1994 - Millor interpretació pop masculina per Can you feel the love tonight.
- 1997 - Millor interpretació pop masculina per Candle in the wind 1997.
- 2000 - Millor Àlbum d'espectacle musical per Elton John & Tim Rice's Aida (juntament amb Tim Rice).
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elton John |