Wenceslao González Oliveros: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 18: Línia 18:
[[Categoria:Polítics castellanolleonesos]]
[[Categoria:Polítics castellanolleonesos]]
[[Categoria:Governadors civils de Barcelona]]
[[Categoria:Governadors civils de Barcelona]]

[[es:Wenceslao González Oliveros]]

Revisió del 13:37, 26 set 2009

Wenceslao González Oliveros (Salamanca, 1890 - Madrid 1965) fou un filòsof i polític espanyol. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomenà governador civil de Jaén, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banc Exterior d'Expanya a proposta de José Calvo Sotelo.

Durant la Segona República Espanyola milità a la Unión Monárquica Nacional i marxà a París com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milità a Acción Española. Anticatalà militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompanyà a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al doctor Bartomeu Robert, ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85 % de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.

El 1940 fou substituït per Antonio de Correa y Veglison. Després fou nomenat president del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas fins el 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación.

Obres

  • Traducció al castellà de De comunione rerum de Lluís Vives.
  • Falange y Requeté, orgánicamente solidarios (1937)
  • Introducción al estudio de las modernas tendencias políticas (1954)
  • Cataluña y la tradición política española (1965)

Referències