Egocentrisme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
Concepte utilitzat per [[J. Piaget]] per senyalar la incapacitat de les criatures de diferenciar el propi punt de vista d’aquell d’altres. A diferència del llenguatge de comunicació basat a la dualitat pregunta/resposta, sobre la critica, sobre la pregaria, l’amenaça o en tots aquells elements interaccionals, el llenguatge egocèntric representa aproximadament ¾ parts del llenguatge infantil durant el període d’edat compres entre els tres i els sis anys, acompanya les activitats solitàries i els jocs simbòlics on les criatures realitzen monòlegs o imita les frases realitzades per ell mateix o altres.
'''Egocentrisme''' és un concepte utilitzat per J. Piaget per senyalar la incapacitat de les criatures de diferenciar el propi punt de vista d'aquell d'altres. A diferència del llenguatge de comunicació basat a la dualitat pregunta/resposta, sobre la critica, sobre la pregaria, l’amenaça o en tots aquells elements interaccionals, el llenguatge egocèntric representa aproximadament ¾ parts del llenguatge infantil durant el període d'edat compres entre els tres i els sis anys, acompanya les activitats solitàries i els jocs simbòlics on les criatures realitzen monòlegs o imita les frases realitzades per ell mateix o altres.
Un altre aspecte de l’egocentrisme el tenim a l’elevada freqüència de la paraula '''JO''' a l’intern del llenguatge infantil, que descobrim més a l’interior de les converses entre les criatures que no a les conversacions entre els infants i els adults.
Un altre aspecte de l'egocentrisme el tenim a l'elevada freqüència de la paraula "jo" a l'intern del llenguatge infantil, que descobrim més a l'interior de les converses entre les criatures que no a les conversacions entre els infants i els adults.
El llenguatge egocèntric el podem trobar també en fase adulta, quan un ha d’afrontar una situació particularment difícil, o completament inesperada o en una circumstància euforitzant.
El llenguatge egocèntric el podem trobar també en fase adulta, quan un ha d'afrontar una situació particularment difícil, o completament inesperada o en una circumstància euforitzant.

[[Categoria:Pedagogia]]

Revisió del 18:54, 13 maig 2006

Egocentrisme és un concepte utilitzat per J. Piaget per senyalar la incapacitat de les criatures de diferenciar el propi punt de vista d'aquell d'altres. A diferència del llenguatge de comunicació basat a la dualitat pregunta/resposta, sobre la critica, sobre la pregaria, l’amenaça o en tots aquells elements interaccionals, el llenguatge egocèntric representa aproximadament ¾ parts del llenguatge infantil durant el període d'edat compres entre els tres i els sis anys, acompanya les activitats solitàries i els jocs simbòlics on les criatures realitzen monòlegs o imita les frases realitzades per ell mateix o altres. Un altre aspecte de l'egocentrisme el tenim a l'elevada freqüència de la paraula "jo" a l'intern del llenguatge infantil, que descobrim més a l'interior de les converses entre les criatures que no a les conversacions entre els infants i els adults. El llenguatge egocèntric el podem trobar també en fase adulta, quan un ha d'afrontar una situació particularment difícil, o completament inesperada o en una circumstància euforitzant.