José Bové: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:57, 29 set 2009

José Bové (Talença, Gironda, 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com un dels principals ideòlegs de l'antiglobalització. El seu pare és d'origen luxemburguès i la seva mare professora. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència quan les lluites de Larzac. Aleshores es llicencià en filosofia i es declarà objector de consciència. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.

Fundà el 1987 el sindicat agrari Confédération Paysanne (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem Lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahití per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de roquefort fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l'OMC, on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.

Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia, així el Congrés del Poble de Kurdistan (kurd Kongra Gelê Kurdistan), organització considerada terrorista per la Unió Europea. Per a les presidencials franceses dk 2007 va prometre un departament francès per al País Basc Francès.

El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a Tolosa de Llenguadoc per destruir un camp de moresc transgènic.

Economistes liberals com en Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.^[1] Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn del Food First defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els paísos del sud com en els del nord (Sobirania alimentària.

Referència

↑ La esperanza de África, article Premi Comte de Godó de Periodisme del 2002. (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Bové

[1] La esperanza de África, article Premi Comte de Godó de Periodisme del 2002. (castellà)

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:José Bové - Meeting in Toulouse for the 2007 French presidential election 0188 2007-04-18 cropped.jpg|thumb|200px|José Bové (Toulouse, 2007)]]
-'''José Bové''' ([[Talença]], [[Gironda]], 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com el principal ideòleg de l'[[antiglobalització]].
+'''José Bové''' ([[Talença]], [[Gironda]], 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com un dels principals ideòlegs de l'[[antiglobalització]].
 El seu pare és d'origen luxemburguès i la seva mare professora. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència quan les lluites de [[Larzac]]. Aleshores es llicencià en filosofia i es declarà [[objector de consciència]]. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.
-Fundà el 1987 el sindicat agrari [[Confédération Paysanne]] (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de [[Gardarem Lo Larzac]]. El 1995 fou novament empresonat a [[Polinèsia francesa|Tahití]] per oposar-se a les proves nuclears de [[Mururoa]], el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un [[McDonalds]] a [[Milhau]] i reivindicar el [[formatge]] de roquefort fet a mà.  També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l'OMC, on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'[[Israel]] per entrevistar-se amb [[Yasser Arafat]] a [[Ramallah]].
+Fundà el 1987 el sindicat agrari [[Confédération Paysanne]] (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de [[Gardarem Lo Larzac]]. El 1995 fou novament empresonat a [[Polinèsia francesa|Tahití]] per oposar-se a les proves nuclears de [[Mururoa]], el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un [[McDonalds]] a [[Milhau]] i reivindicar el [[formatge]] de roquefort fet a mà.  També va participar el 29 de novembre a la cimera de [[Seattle]] de l'[[OMC]], on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'[[Israel]] per entrevistar-se amb [[Yasser Arafat]] a [[Ramallah]].
 Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la [[Polinèsia Francesa]] i [[Nova Caledònia]], així el [[Congrés del Poble de Kurdistan]] ([[kurd]] ''Kongra Gelê Kurdistan''), organització considerada [[terrorisme|terrorista]] per la [[Unió Europea]]. Per a les presidencials franceses dk  2007 va prometre un departament francès per al [[País Basc Francès]].
@@ Línia 9: / Línia 9: @@
 El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a [[Tolosa de Llenguadoc]] per destruir un camp de moresc transgènic.
-Economistes com en [[Xavier Sala i Martin]] l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.<ref>[http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2003/premigodo/premigodo2.htm La esperanza de África], article [[Premi Comte de Godó de Periodisme]] del [[2002]]. {{es}}</ref>
+Economistes liberals com en [[Xavier Sala i Martin]] l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.<ref>[http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2003/premigodo/premigodo2.htm La esperanza de África], article [[Premi Comte de Godó de Periodisme]] del [[2002]]. {{es}}</ref> Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn del [[Institut for Food and Development Policy|Food First]] defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els paísos del sud com en els del nord ([[Sobirania alimentària]].
 ==Referència==