Tribú de la plebs

Antiga Roma: Regne romà  · República Romana  · Imperi  · Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident Imperi d'Orient

Organització social:

Dret romà Assemblees romanes Senat romà Tribus romanes Gens Cursus honorum Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol Pretor Tribú de la plebs Censor Pontifex Maximus Qüestor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Procònsol Propretor Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador Mestre de la cavalleria Tribú consular Legat Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà Rei de Roma August Cèsar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca Magister officiorum Mestre dels soldats Governador Dux Lictor Vicarius Tribú militar

El tribú de la plebs (tribunus plebis, a vegades traduït com a tribú del poble) era un càrrec públic de la República romana sorgit cap l'any 500 aC.

El tribunat de la plebs va ser establert com un contrapoder plebeu, a l'interior de la ciutat, al poder patrici dels cònsols. Fora de la ciutat només tenia poder (imperium) el comandament militar dels cònsols, o del dictador en el seu cas. Com els cònsols, els tribuns de la plebs eren originalment dos, sent elegits per les assemblees per cúries (comitia curiata).

Els tribuns podien anul·lar qualsevol decisió d'un magistrat romà (incloent els cònsols) que fora perjudicial per a un plebeu. Disposaven d'àmplies facultats en matèria de justícia criminal. A més, al cap de poc temps, els tribuns van passar a dirigir les assemblees de la plebs per tribus (concilium plebis) i les seves votacions.

Les principals facultats dels tribuns (tribunitia potestas) eren:

• Permetre a un plebeu sostreure's al servei militar.
• Impedir que un plebeu fos arrestat per deutes.
• Demandar a través dels agutzils (viatores) a qualsevol ciutadà romà, incloent als cònsols i alts magistrats fins aleshores exempts de responsabilitat en l'exercici del seu càrrec.

Els tribuns disposaven d'uns oficials auxiliars, per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una multa, anomenats edils de la plebs (aediles plebei) per distingir-los dels guardes d'edificis oficials anomenats també edils (aediles); altres auxiliars dels tribuns van ser els iudices decemviri o decemviri litibus iudicandis, dels quals les funcions no són ben conegudes.

Els tribuns tenien també inicialment comandament militar, el que els donava dret a la convocatòria de les assemblees per centúries (comitia centuriata), però aviat es va decidir un nou sistema d'assemblees i votacions, mitjançant reunions per tribus. Però com les quatre antigues tribus existents eren massa extenses i constituïen un nombre parell, es va dividir el territori romà en vint-i-un districtes o tribus (495 aC = 260 AUC). Les tribus es dividien en urbanes (la succusana després suburrana, la collina, l'esquilina i la palatina) i rústiques.

Els tribuns van ser declarats inviolables (sacrosancti) i inamovibles. Els tribuns no tenien la consideració de magistrats romans, ja que les seves facultats al principi eren merament negatives i per tant no podien seure a les selles curuls reservades als magistrats i havien de seure en els bancs. A diferència dels cònsols no disposaven de lictors, de toga galonejada de púrpura (toga praetexta) ni d'insígnies de magistrat. Els tribuns no podien votar al senat ni formar part del consell de la ciutat (curia). El seu càrrec era anual i acabava cada any el 10 de desembre. En general el càrrec de tribú requeia en plebeus rics.

Tiberius Sempronius Gracchus des del seu càrrec de tribú va proposar una llei agrària sense l'aprovació del senat (133 aC); el seu col·lega Marcus Octavius, va posar el vet per primera vegada; Gracchus va fer deposar a Octavius a l'assemblea popular (un fet sense precedents) i va optar a la reelecció (una cosa que tampoc havia passat mai) per assegurar l'aplicació de la llei. Gracchus va morir assassinat pels conservadors i el seu germà Gaius Gracchus va patir la mateixa sort. Des llavors el càrrec va quedar reformat i els tribuns van arribar a ser deu.

Sota August el càrrec de tribú va esdevenir vitalici en ell mateix; sense les assemblees populars el càrrec era irrellevant. Més tard el càrrec es va donar per períodes d'un any a cavallers que tenien mes de 27 anys.

Vegeu també

• Tribunícia

Magistratures romanes

Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat

Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir