Ducat de Saxònia: diferència entre les revisions
RR (discussió | contribucions) Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|200px|Extensió del ducat de Saxònia l'any 1000. El '''Ducat de Saxònia''' era un dels ducats arrel que formaven ...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
===El Ducat=== |
===El Ducat=== |
||
Amb la divisió de l'Imperi Carolingi pel [[Tractat de Verdun]] ([[843]]) el territori a l'est del Rin va passar a ser el Regne Franc Oriental, que acabaria convertint-se amb l'actual Alemanya. Sense un poder central fort, les tribus germàniques es van haver de valer per elles mateixes per defensar-se dels atacs dels |
Amb la divisió de l'Imperi Carolingi pel [[Tractat de Verdun]] ([[843]]) el territori a l'est del Rin va passar a ser el Regne Franc Oriental, que acabaria convertint-se amb l'actual Alemanya. Sense un poder central fort, les tribus germàniques es van haver de valer per elles mateixes per defensar-se dels atacs dels víkings al nord i els eslaus a l'est. El capitost de la tribu va prendre el títol de duc. |
||
El primer duc saxó va ser Otó l'il·lustre (880-912), de la dinastia liudolfinga (descendents de Liudolf), que va aconseguir estendre el seu poder a Turíngia. El seu fill Enric va ser escollit rei d'Alemanya (919-936). Enric és considerat com el fundador del regne d'Alemanya. El seu fill [[Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó I]] (936-973) va ser el primer rei germànic a rebre la corona imperial per part del Papa (962), i els següents reis [[Otó II del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó II]] i [[Otó III del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó III]] van consolidar el poder sobre Itàlia. La línea saxona es va extingir amb [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II]], que també ostentà els títols de Rei d'Alemanya i Duc de Saxònia simultàniament. |
El primer duc saxó va ser Otó l'il·lustre (880-912), de la dinastia liudolfinga (descendents de Liudolf), que va aconseguir estendre el seu poder a Turíngia. El seu fill Enric va ser escollit rei d'Alemanya (919-936). Enric és considerat com el fundador del regne d'Alemanya. El seu fill [[Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó I]] (936-973) va ser el primer rei germànic a rebre la corona imperial per part del Papa (962), i els següents reis [[Otó II del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó II]] i [[Otó III del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó III]] van consolidar el poder sobre Itàlia. La línea saxona es va extingir amb [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II]], que també ostentà els títols de Rei d'Alemanya i Duc de Saxònia simultàniament. |
||
Després dels liudolfians regnaren cinc ducs de la casa Billung i un de la Supplinburg, per acabar governant la [[casa de Welf]]. Amb els welfs el ducat arribà a la màxima esplendor, però després de la revolta del duc Enric el Lleó contra els reis hohenstaufen i la seva derrota el 1180, el ducat va ser dividit en tres parts més petites: Westfàlia va passar a formar part de l'arquebisbat de Colònia, Brünswick i Lüneburg quedaren a mans dels welfs, i la resta del ducat fou entregat a la dinastia ascaniana. |
Després dels liudolfians regnaren cinc ducs de la casa Billung i un de la Supplinburg, per acabar governant la [[casa de Welf]]. Amb els welfs el ducat arribà a la màxima esplendor, però després de la revolta del duc Enric el Lleó contra els reis hohenstaufen i la seva derrota el 1180, el ducat va ser dividit en tres parts més petites: Westfàlia va passar a formar part de l'arquebisbat de Colònia, Brünswick i Lüneburg quedaren a mans dels welfs, i la resta del ducat fou entregat a la dinastia ascaniana. |
||
{{ORDENA:Ducat De Franconia}} |
{{ORDENA:Ducat De Franconia}} |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Ducats]] |
||
[[Categoria:Història d'Alemanya]] |
[[Categoria:Història d'Alemanya]] |
||
Revisió del 19:46, 5 oct 2009
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la Baixa Edat Mitjana. Comprenia l'àrea dels actuals länder de la Baixa Saxònia, Saxònia-Anhalt, Rin del Nord-Westfàlia, i part de Slesvig-Holstein, cobrint la major part del nord d'Alemanya.
Història
Orígens
Les primeres referències al saxons es remonten entre els segles III i V, quan eren una tribu germànica que habitava el nord del riu Elba i que es va expandir al sud del riu cap a Westfàlia i Estfàlia. També es van expandir a les ribes del Rin, i juntament amb els angles i els juts van ocupar les Illes Britàniques.
L'any 531 els saxons es van aliar amb els francs per destruir el regne veí de Turíngia. Durant el període merovingi els saxons van mantenir la seva autonomia respecte el regne franc.
El 772, després de la mort del seu germà Carloman, Carlemany va iniciar la conquesta de Saxònia. Després de tres dècades de guerra els saxons van quedar sota domini franc i el paganisme germànic va ser substituït pel Cristianisme. D'aquesta manera van quedar incorporats a l'Imperi Carolingi.
El Ducat
Amb la divisió de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun (843) el territori a l'est del Rin va passar a ser el Regne Franc Oriental, que acabaria convertint-se amb l'actual Alemanya. Sense un poder central fort, les tribus germàniques es van haver de valer per elles mateixes per defensar-se dels atacs dels víkings al nord i els eslaus a l'est. El capitost de la tribu va prendre el títol de duc.
El primer duc saxó va ser Otó l'il·lustre (880-912), de la dinastia liudolfinga (descendents de Liudolf), que va aconseguir estendre el seu poder a Turíngia. El seu fill Enric va ser escollit rei d'Alemanya (919-936). Enric és considerat com el fundador del regne d'Alemanya. El seu fill Otó I (936-973) va ser el primer rei germànic a rebre la corona imperial per part del Papa (962), i els següents reis Otó II i Otó III van consolidar el poder sobre Itàlia. La línea saxona es va extingir amb Enric II, que també ostentà els títols de Rei d'Alemanya i Duc de Saxònia simultàniament.
Després dels liudolfians regnaren cinc ducs de la casa Billung i un de la Supplinburg, per acabar governant la casa de Welf. Amb els welfs el ducat arribà a la màxima esplendor, però després de la revolta del duc Enric el Lleó contra els reis hohenstaufen i la seva derrota el 1180, el ducat va ser dividit en tres parts més petites: Westfàlia va passar a formar part de l'arquebisbat de Colònia, Brünswick i Lüneburg quedaren a mans dels welfs, i la resta del ducat fou entregat a la dinastia ascaniana.