Clergues Regulars de la Mare de Déu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 25: Línia 25:
|primera fundació=Santa Maria della Rosa (Lucca)
|primera fundació=Santa Maria della Rosa (Lucca)
|primera fundació-data= [[1574]]
|primera fundació-data= [[1574]]
|fundacions destacades=Santa Maria Cortelandini (Lucca, 1580), Santa Maria in Portico (Roma, 1601), Santa Maria in Portico in Campitelli (Roma, casa general, 1662)
|fundacions destacades=Santa Maria Cortelandini (Lucca, 1580), Santa Maria in Portico (Roma, 1601), Santa Maria in Portico in Campitelli (Roma, casa general, 1662), Santa Brígida (Nàpols)
|fundacions a terres catalanes=No n'hi ha
|fundacions a terres catalanes=No n'hi ha
|persones destacades=Venerables Cesare Franciotti i Giovanni Cioni; Giovanni Domenico Mansi
|persones destacades=Venerables Cesare Franciotti i Giovanni Cioni; Giovanni Domenico Mansi

Revisió del 13:44, 6 oct 2009

Infotaula d'ordeLeonardins
TipusOrde de clergues regulars
Nom oficialOrde de Clergues Regulars de la Mare de Déu
Nom oficial llatíOrdo Clericorum Regularium Matris Dei
SiglesO.M.D.
Altres nomsClergues de la Mare de Déu de Lucca
HàbitDe clergue secular (sotana negra)
ObjectiuVida edificant en els clergues, apostolat i predicació de l'Evangeli (educació, catequesi)
Fundació1 de setembre de 1574, Lucca per Sant Joan Leonardi
Aprovat perCliment VIII (com a congregació; 1583, erecció canònica pel bisbe de Lucca; 3 de novembre de 1621, convertida en orde per Gregori XV), en 13 d'octubre de 1595
Reglano n'hi ha
PatronsMare de Déu
Branques i reformesFundada com a Congregació dels Preveres Reformats de la Santa Mare de Déu; en 1583, Congregació de Clergues Seculars de la Santa Verge
Primera fundacióSanta Maria della Rosa (Lucca), 1574
Fundacions destacadesSanta Maria Cortelandini (Lucca, 1580), Santa Maria in Portico (Roma, 1601), Santa Maria in Portico in Campitelli (Roma, casa general, 1662), Santa Brígida (Nàpols)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha
Persones destacadesVenerables Cesare Franciotti i Giovanni Cioni; Giovanni Domenico Mansi
Lloc webhttp://www.ordinedellamadredidio.org

Els Clergues Regulars de la Mare de Déu (en llatí Ordo Clericorum Regularium Matris Dei) és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde religiós de clergues regulars. Els seus membres són anomenats leonardins pel nom del seu fundador, sant Giovanni Leonardi, i posposen al seu nom les sigles O.M.D.

Història

L'orde va ser fundat a Lucca l'1 de setembre de 1574 per sant Joan Leonardi, com a Congregació dels Preveres Reformats de la Santa Mare de Déu, amb la intenció d'agrupar els clergues d'una comunitat i col·laboradors laics, per treballar plegats i amb unes directrius comunes en la reforma dels costums i la salvació de les ànimes dels fidels. La comunitat va prendre com a base l'església de Santa Maria della Rosa, a Lucca.

La idea, però, no va ser acceptada a Lucca, on va trobar oposició de les autoritats, i Leonardi va haver de marxar-ne, instal·lant-se a Roma. El 1580 Giovanni va adquirir l'església de Santa Maria Cortelandini (o Santa Maria Nera, encara propietat de l'orde).

El 1583, la congregació va ser erigida canònicament a instància de Gregori XIII, per Alessandro Guidiccioni, bisbe de Lucca, i confirmada pel breu Ex quo divina majestas de Climent VIII (13 d'octubre de 1595), que va aprovar-ne els estatuts. Llavors, els membres només feien els vots de castedat, perseverància i obediència, i era coneguda com a Congregació de Clergues Seculars de la Santa Verge.

El 1601, Leonardi obtingué l'església de Santa Maria in Portico a Roma, que va passar a ser la seu de la cúria de la congregació. El cardenal Baronius, el mateix any, va fer-se protector seu. Giovanni Leonardi morí en 1609 i va ser enterrat a Santa Maria in Portico.

El 1614, Pau V va confiar a la congregació la cura de les anomenades escoles pies. Al breu Inter Pastoralis anomena per primer cop la congregació "de la Mare de Déu". En 1617, considerant que la cura de les escoles quedava fora de l'abast de la congregació, el mateix Pau V la va rellevar d'aquest encàrrec.

La congregació va ser elevada a la categoria d'orde religiós el 3 de novembre de 1621 per Gregori XV. En 1662 va fixar-se la cúria general de l'orde a l'església de Santa Maria in Campitelli, on va traslladar-se el cos del fundador.

Activitat i difusió

L'objectiu de l'orde és l'exercici del ministeri sacerdotal i les obres d'apostolat, i la perfecció de la vida dels preveres. Al llarg de la seva història, no ha passat de tenir mai una quinzena de cases, per tal que el govern de l'orde no interferís massa les activitats dels seus membres.

Al 2008, l'orde tenia vuit cases, totes a Itàlia, i 60 religiosos, 44 d'ells sacerdots.[1]

Notes

  1. Dades de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1471.

Enllaços externs