Concili de Tours: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot insereix {{ORDENA:Concili De Tours}}
Línia 11: Línia 11:
D'altra banda el concili de Tours va proclamar que els dotze dies de [[Nadal]] fins a l'[[Epifania]] fossin un període festiu i sagrat.
D'altra banda el concili de Tours va proclamar que els dotze dies de [[Nadal]] fins a l'[[Epifania]] fossin un període festiu i sagrat.



{{ORDENA:Concili De Tours}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Història de França]]
[[Categoria:Història de França]]
[[Categoria:Concilis|Tours]]
[[Categoria:Concilis|Tours]]

Revisió del 10:06, 13 oct 2009

El Concili de Tours és un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig de 813 a la ciutat francesa de Tours, junt amb els de Mayence sobre les escoles, el de Châlons, Reims i Arle. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del punt de vista lingüístic.

Marca una etapa important, un moment fonamental en la cristianització d'Occident. Els bisbes reunits per Carlemany decideixen que, als territoris sota el domini de Carlemany (França, sud de l'actual Alemanya, Catalunya, nord d'Itàlia, etc.), les homilies es pronunciessin, en lloc d'en llatí, en rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur, és a dir, a la "llengua rústica romana i germànica, per tal que tots puguin entendre amb major facilitat el que es diu".

És un dels testimonis més antics que el llatí en aquella època ja no era comprès per la gent als dominis de Carlemany. A partir del segle IX, la llengua francesa, així com altres llengües comencen a emancipar-se del llatí en l'escriptura.

El concili de Tours proclama així el reconeixement de dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat romà, de tradició llatina, fins al riu Rin, i el món germànic més enllà del Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens. En el costat romà, la predicació seria realitzada a partir de llavors a llengua romana, però "rústica"; en el costat germànic a les seves pròpies llengües.

No obstant això cal esperar a l'any 842 i als Juraments d'Estrasburg, perquè sigui omplert el primer text complet escrit en una llengua procedent del llatí però clarament diferent d'aquesta; i uns anys més tard per al primer testimoni literari, la seqüència de Santa Eulàlia.

D'altra banda el concili de Tours va proclamar que els dotze dies de Nadal fins a l'Epifania fossin un període festiu i sagrat.