Avió de reacció: diferència entre les revisions
m Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon |
Millores i canvis |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:A380 Flyby ILA2006.jpg|thumb|right |
[[Fitxer:A380 Flyby ILA2006.jpg|thumb|right|L'[[Airbus A380]] és un avió de reacció tetramotor.]] |
||
Un '''avió de reacció''' és un [[avió]] impulsat per [[motor |
Un '''avió de reacció''' és un [[avió]] impulsat per [[motor de reacció|motors de reacció]]. Els avions de reacció volen molt més ràpidament que els avions impulsats per [[hèlix]]s, i poden volar a altituds superiors – de l'ordre 10.000 - 15.000 metres per a [[turbina_de_gas|turbines de gas]]. A aquestes altituds, els motors a reacció assoleixen l'eficiència màxima en distàncies llargues. En contrapartida, els motors d'avions impulsats per hèlixs assoleixen l'eficiència màxima a altituds molt inferiors. La definició general d'avió a reacció contempla la propulsió d'avions mitjançant tota mena de motors a reacció: turbines de gas, [[coet]]s, [[ramjet]]s, etc. Així doncs pot considerar-se també avió a reacció aquells que volen a majors altituds i velocitats i que encara es basen en l'efecte sustentador de les seues ales per a funcionar{{citació necessària}}. |
||
==Història== |
|||
[[Fitxer:Bundesarchiv_Bild_141-2505,_Strahlflugzeug_Heinkel_He_178.jpg|thumb|Heinkel He 178, el primer avió del món propulsat només amb motor de reacció]] |
|||
Dos enginyers, [[Frank Whittle]] del [[Regne Unit]] i [[Hans von Ohain]] d'[[Alemanya]], desenvoluparen el concepte independentment a finals de la [[dècada del 1930]], tot i que el primer ''turbojet'' és atribuït a Whittle. |
Dos enginyers, [[Frank Whittle]] del [[Regne Unit]] i [[Hans von Ohain]] d'[[Alemanya]], desenvoluparen el concepte independentment a finals de la [[dècada del 1930]], tot i que el primer ''turbojet'' és atribuït a Whittle. |
||
El primer avio de reaccio va ser el heinkel he 178 i el concorde va ser el priner avio supersonic en portar passatgers sel criticava pel soroll |
|||
El primer avió de reacció en volar va ser el [[Heinkel He 178]], el [[27 d'agost]] de [[1939]]. Es tractava d'un projecte d'avió experimental, liderat per Hans von Ohain, que només estava preparat per a portar passatgers i equipament bàsic, que constituí el primer demostrador a partir del qual els fabricants alemanys d'aeronaus i d'aeromotors van tenir una visió aclaridora sobre la seua viabilitat. |
|||
En paral·lel, gràcies a l'equip d'investigació anglès per al desenvolupament del motor a reacció, liderat per Frank Whittle, ja s'havia provat un motor a reacció al banc d'assajos. El següent pas pels anglesos fou el primer vol del [[Gloster E.28/39]] que fou el primer avió a reacció anglès en enlairar-se al [[15 de maig]] de [[1941]]. |
|||
Després de la guerra, la turbina de gas es va començar a adaptar a l'aviació civil, possibilitant així, majors abasts i majors altures. Així nasqué l'avió [[de Havilland]] [[de Havilland Comet|Comet]], avió de passatgers que començava a operar al [[1952]] i que tingué seriosos problemes de fatiga degut a les grans diferències de pressió que provocaren un progrés de [[escletxa|clevills]] imprevist a l'etapa de disseny. |
|||
Un altra fita de l'aviació a reacció en el camp civil fou el disseny i funcionament de l'avió supersònic [[Concorde]], el primer en portar passatgers, que resultà polèmic degut al encariment dels combustibles fòssils amb les crisis del petroli i a la contaminació acústica i atmosfèrica del seu vol. |
|||
== Articles relacionats == |
== Articles relacionats == |
||
* [[ |
* [[Motor de reacció]]. |
||
{{esborrany d'aeronàutica}} |
{{esborrany d'aeronàutica}} |
||
Revisió del 21:40, 18 oct 2009
Un avió de reacció és un avió impulsat per motors de reacció. Els avions de reacció volen molt més ràpidament que els avions impulsats per hèlixs, i poden volar a altituds superiors – de l'ordre 10.000 - 15.000 metres per a turbines de gas. A aquestes altituds, els motors a reacció assoleixen l'eficiència màxima en distàncies llargues. En contrapartida, els motors d'avions impulsats per hèlixs assoleixen l'eficiència màxima a altituds molt inferiors. La definició general d'avió a reacció contempla la propulsió d'avions mitjançant tota mena de motors a reacció: turbines de gas, coets, ramjets, etc. Així doncs pot considerar-se també avió a reacció aquells que volen a majors altituds i velocitats i que encara es basen en l'efecte sustentador de les seues ales per a funcionar.
Història
Dos enginyers, Frank Whittle del Regne Unit i Hans von Ohain d'Alemanya, desenvoluparen el concepte independentment a finals de la dècada del 1930, tot i que el primer turbojet és atribuït a Whittle.
El primer avió de reacció en volar va ser el Heinkel He 178, el 27 d'agost de 1939. Es tractava d'un projecte d'avió experimental, liderat per Hans von Ohain, que només estava preparat per a portar passatgers i equipament bàsic, que constituí el primer demostrador a partir del qual els fabricants alemanys d'aeronaus i d'aeromotors van tenir una visió aclaridora sobre la seua viabilitat.
En paral·lel, gràcies a l'equip d'investigació anglès per al desenvolupament del motor a reacció, liderat per Frank Whittle, ja s'havia provat un motor a reacció al banc d'assajos. El següent pas pels anglesos fou el primer vol del Gloster E.28/39 que fou el primer avió a reacció anglès en enlairar-se al 15 de maig de 1941.
Després de la guerra, la turbina de gas es va començar a adaptar a l'aviació civil, possibilitant així, majors abasts i majors altures. Així nasqué l'avió de Havilland Comet, avió de passatgers que començava a operar al 1952 i que tingué seriosos problemes de fatiga degut a les grans diferències de pressió que provocaren un progrés de clevills imprevist a l'etapa de disseny.
Un altra fita de l'aviació a reacció en el camp civil fou el disseny i funcionament de l'avió supersònic Concorde, el primer en portar passatgers, que resultà polèmic degut al encariment dels combustibles fòssils amb les crisis del petroli i a la contaminació acústica i atmosfèrica del seu vol.