Bartolomé Mitre: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|nom= Bartolomé Mitre |
|nom= Bartolomé Mitre |
||
|nationality= Argentina |
|nationality= Argentina |
||
|image= |
|image= Mitre.jpg |
||
|order= [[Fitxer:Coat of arms of Argentina.svg|30px]]<br />6è [[President de la Nació Argentina]] |
|order= [[Fitxer:Coat of arms of Argentina.svg|30px]]<br />6è [[President de la Nació Argentina]] |
||
|term_start= [[12 d'octubre]] de [[1862]] |
|term_start= [[12 d'octubre]] de [[1862]] |
||
Línia 29: | Línia 29: | ||
'''Bartolomé Mitre''' ([[Buenos Aires]], [[26 de juny]] de [[1821]] - [[19 de gener]] de [[1906]]) va ser un polític, militar, historiador, home de lletres i periodista argentí; Governador de la Província de Buenos Aires i [[President de la Nació Argentina]] el període comprès entre [[1862]] i [[1868]]. |
'''Bartolomé Mitre''' ([[Buenos Aires]], [[26 de juny]] de [[1821]] - [[19 de gener]] de [[1906]]) va ser un polític, militar, historiador, home de lletres i periodista argentí; Governador de la Província de Buenos Aires i [[President de la Nació Argentina]] el període comprès entre [[1862]] i [[1868]]. |
||
== Inicis == |
|||
Nasqué a [[Buenos Aires]], molt jove es va exiliar a l'[[Uruguai]], com altres opositors a [[Juan Manuel de Rosas]], durant el govern d'aquest, va actuar com a soldat i periodista a l’ Uruguai, [[Perú]], [[Xile]] i [[Bolívia]]. Es trobava en aquest últim país el [[1848]], quan va tenir que desterrar-se a causa de la revolució; viatjaria al Perú i desprès a Xile, on fou co-redactor del diari ''El Comercio'' de [[Valparaíso]]. En aquesta ciutat, publica [[Manuel Blanco Encalada]] y [[Thomas Cochrane]]. |
|||
Més tard va escriure al diari ''El Progreso'', creat per [[Domingo Faustino Sarmiento]], des d'on va pregonar la indivisibilitat territorial de la sobirania americana, va defensar el dret al pensament dels estrangers (sempre que no anessin contra la sobirania dels països que els acollien) i la democràcia en sentit integral, i va emprendre campanyes per tal de millor social i econòmicament el poble. |
|||
== Retorn == |
|||
Va retornar desprès del derrocament de Rosas, i liderà l'aixecament de la [[província de Buenos Aires]] contra el sistema [[federalisme|federal]] que la Constitució Argentina de 1853, patrocinada per [[Justo José de Urquiza]], imposava; va ocupar diversos càrrecs de rellevància al govern provincial desprès de la secessió de la província, fins que el [[1859]] fou derrotat militarment per Urquiza, que buscava reincorporar a Buenos Aires a la [[Confederació Argentina]]. |
|||
Tot i això, es van tornar a enfrontar a la batalla de Pavón ([[1861]]), en la qual va resultar misteriosament vencedor desprès que Urquiza es retires sense presentar batalla; Buenos Aires es reincorporà a la Confederació, acceptant la Constitució de [[1853]] pero introduint alguns canvis que la van beneficiar a la reforma de la Constitució de 1860. |
|||
== Presidència == |
|||
A l'[[octubre]] de [[1862]] Mitre fou electe president de la [[República Argentina]]. Durant el seu mandat es va estendre el [[ferrocarril|sistema ferroviari]], va organitzar l’exèrcit, va difondre l'ensenyament a tots els nivells, va organitzar la Suprema Cort de Justícia, va regularitzar el deute públic, es va adoptar el sistema mètric decimal i es va fundar el crèdit públic. A més, participà a la [[Guerra de la Triple Aliança]], on l'[[Argentina]], aliada amb [[Brasil]] i l'[[Uruguai]] van envair a [[Paraguai]]. |
|||
== Llegat == |
|||
[[Fitxer:Argentina - Buenos Aires - Recoleta- Tumba de Mitre 2.jpg|thumb|left|200px|right|Tomba de Mitre al Cementiri de la Recoleta (Buenos Aires)]] |
|||
Mitre també fou fundador del diari [[La Nació (Argentina)|La Nació]], un dels diaris d'ideologia conservadora més influents de [[Llatinoamèrica]], que des del 1870 es segueix publicant i ha estat sempre dirigit pels seus descendents. |
|||
Al [[1890]], davant la crisi del govern de [[Miguel Juárez Celman]], va formar part de la recentment fundada [[Unió Cívica]], de la que mes tard es separaria la [[Unió Cívica Radical]]. |
|||
Va morir a Buenos Aires. Les seves restes mortals descansen al [[Cementiri de la Recoleta]] de la ciutat de [[Buenos Aires]]. |
|||
Revisió del 21:24, 22 oct 2009
Bartolomé Mitre (Buenos Aires, 26 de juny de 1821 - 19 de gener de 1906) va ser un polític, militar, historiador, home de lletres i periodista argentí; Governador de la Província de Buenos Aires i President de la Nació Argentina el període comprès entre 1862 i 1868.
Inicis
Nasqué a Buenos Aires, molt jove es va exiliar a l'Uruguai, com altres opositors a Juan Manuel de Rosas, durant el govern d'aquest, va actuar com a soldat i periodista a l’ Uruguai, Perú, Xile i Bolívia. Es trobava en aquest últim país el 1848, quan va tenir que desterrar-se a causa de la revolució; viatjaria al Perú i desprès a Xile, on fou co-redactor del diari El Comercio de Valparaíso. En aquesta ciutat, publica Manuel Blanco Encalada y Thomas Cochrane.
Més tard va escriure al diari El Progreso, creat per Domingo Faustino Sarmiento, des d'on va pregonar la indivisibilitat territorial de la sobirania americana, va defensar el dret al pensament dels estrangers (sempre que no anessin contra la sobirania dels països que els acollien) i la democràcia en sentit integral, i va emprendre campanyes per tal de millor social i econòmicament el poble.
Retorn
Va retornar desprès del derrocament de Rosas, i liderà l'aixecament de la província de Buenos Aires contra el sistema federal que la Constitució Argentina de 1853, patrocinada per Justo José de Urquiza, imposava; va ocupar diversos càrrecs de rellevància al govern provincial desprès de la secessió de la província, fins que el 1859 fou derrotat militarment per Urquiza, que buscava reincorporar a Buenos Aires a la Confederació Argentina.
Tot i això, es van tornar a enfrontar a la batalla de Pavón (1861), en la qual va resultar misteriosament vencedor desprès que Urquiza es retires sense presentar batalla; Buenos Aires es reincorporà a la Confederació, acceptant la Constitució de 1853 pero introduint alguns canvis que la van beneficiar a la reforma de la Constitució de 1860.
Presidència
A l'octubre de 1862 Mitre fou electe president de la República Argentina. Durant el seu mandat es va estendre el sistema ferroviari, va organitzar l’exèrcit, va difondre l'ensenyament a tots els nivells, va organitzar la Suprema Cort de Justícia, va regularitzar el deute públic, es va adoptar el sistema mètric decimal i es va fundar el crèdit públic. A més, participà a la Guerra de la Triple Aliança, on l'Argentina, aliada amb Brasil i l'Uruguai van envair a Paraguai.
Llegat
Mitre també fou fundador del diari La Nació, un dels diaris d'ideologia conservadora més influents de Llatinoamèrica, que des del 1870 es segueix publicant i ha estat sempre dirigit pels seus descendents.
Al 1890, davant la crisi del govern de Miguel Juárez Celman, va formar part de la recentment fundada Unió Cívica, de la que mes tard es separaria la Unió Cívica Radical.
Va morir a Buenos Aires. Les seves restes mortals descansen al Cementiri de la Recoleta de la ciutat de Buenos Aires.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Mitre |