Llengües itàliques: diferència entre les revisions
m Robot esborra: glk:ایتالیکی زوانؤن |
m Robot afegeix: als:Italische Sprachen |
||
Línia 10: | Línia 10: | ||
[[af:Italiese tale]] |
[[af:Italiese tale]] |
||
[[als:Italische Sprachen]] |
|||
[[an:Luengas italicas]] |
[[an:Luengas italicas]] |
||
[[ar:لغات إيطاليقية]] |
[[ar:لغات إيطاليقية]] |
Revisió del 04:15, 25 oct 2009
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica i la llatinofalisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle XII aC.
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc. Tots presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, sobretot de l'etrusc.