Montpeller: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: uk:Монпельє |
|||
| Línia 65: | Línia 65: | ||
El museu d'art més important de la ciutat és el [[Museu Fabre]]. |
El museu d'art més important de la ciutat és el [[Museu Fabre]]. |
||
==Montpellerins |
==Montpellerins iŀlustres== |
||
Montpeller va ser el lloc de naixement de: |
Montpeller va ser el lloc de naixement de: |
||
* [[Jaume I]], rei de la [[Corona catalanoaragonesa]]. |
* [[Jaume I]], rei de la [[Corona catalanoaragonesa]]. |
||
Revisió del 22:08, 26 oct 2009
.png)
Montpeller (en occità Montpelhièr; en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat del sud de l'estat francès, capital del departament de l'Erau (Hérault en francès) i de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Va ser la capital de la Senyoria de Montpeller que formà part de la Corona d'Aragó. Segons el cens de 1999 tenia una població de 225.392 habitants (anomenats montpellerins), que a l'aglomeració urbana era de 459.916; segons l'estimació del 2005 la població és de 244.500 al municipi i 509.077 a l'aglomeració. La ciutat té un altre nom popular: lo Clapàs.
Geografia i economia
La ciutat està situada en un terreny aturonat a 10 km de la costa mediterrània, a 43°37N 3°52E, vora el riu Lez. Al nom de la ciutat, originàriament Monspessulanus segons el llatí del segle XII, se li han volgut donar diverses etimologies: mont pelat (és a dir, de vegetació pobra), el mont del turó, mont pedrós, el mont de les espècies, etc. És un important centre industrial, on destaquen els productes tèxtils, metal·lúrgics, alimentaris (vi), editorials i químics.
Història
- Vegeu també Senyoria de Montpeller
Montpeller és una de les poques ciutats de la part occitana de l'estat francès que no té un origen romà. A l'alta edat mitjana la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però els atacs dels pirates probablement van afavorir un assentament més cap a l'interior. La ciutat es va fundar al segle VIII, però no fou fins al segle X que va adquirir una certa importància com a centre comercial en poder dels comtes de Tolosa). Va esdevenir una possessió dels reis catalans mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.
Durant l'època de la Reforma, molts dels seus habitants es van fer protestants (o hugonots, tal com foren coneguts a França) i va esdevenir un feu de la resistència protestant a la Corona francesa, amb domini majoritàriament catòlic. El 1622, el rei Lluís XIII va prendre la ciutat després d'un setge de vuit mesos. Durant el segle XIX el desenvolupament de la ciutat la va convertir en un centre industrial. A la dècada de 1960, la seva població va experimentar un fort creixement a causa de l'arribada dels antics colons francesos que van haver de marxar d'Algèria arran de la independència del país magribí.
Llocs d'interès
La Universitat de Montpeller és una de les més antigues de l'estat francès, ja que fou fundada el 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel papa Nicolau IV en una butlla de 1289. Fou suprimida durant la Revolució Francesa però es va restablir el 1896.
La Facultat de Medecina de Montpeller, és la més antiga en activitat del món (la de Salerno va desaparèixer a començaments del segle XIX). Existeix a la pràctica des del segle XII, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220. Avui en dia pertany a la universitat de Montpeller, anomenada l'Université Montpellier I. Al seu si van estudiar personatges il·lustres tals com Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre d'altres.
Prop de la universitat hi ha la catedral de Sant Pere (segle XIV ), caracteritzada sobretot pel seu pòrtic poc usual, aguantat per dues altes torres que fan pensar en dos coets. A prop hi trobem l'arc de triomf, la Porta del Peyrou (1691), dissenyada en estil dòric amb relleus posteriors que glorifiquen el rei Lluís XIV de França.
La ciutat té un remarcable jardí botànic, el primer de França, fundat el 1593.
L'aqüeducte de Sant Climent (segle XVII) té una llargada de 880m i dos ordres d'arcades, corre pel barri de Les Arceaux i es feia servir per dur l'aigua des de la font de Sant Climent, a 14 km de la ciutat. L'aqüeducte anava a parar a un gran dipòsit situat prop de l'arc triomfal, des d'on l'aigua era distribuïda turó avall cap a les fonts i safareigs públics.
A Montpeller hi ha diversos projectes arquitectònics dissenyats per l'arquitecte català Ricard Bofill, com l'anomenat Barri Antígona (Quartier Antigone).
2.JL.jpg)
El museu d'art més important de la ciutat és el Museu Fabre.
Montpellerins iŀlustres
Montpeller va ser el lloc de naixement de:
- Jaume I, rei de la Corona catalanoaragonesa.
- Sant Roc.
- Antoine Jérôme Balard (1802-1876), químic
- Alexandre Cabanel (1823-1889), pintor
- Frédéric Bazille (1841-1870), pintor impressionista
- Auguste Comte (1798-1857), un dels fundadors de la sociologia
- Léo Malet (1909-1996), autor de novel·la negra
- Guillaume Mathieu, comte Dumas (1753-1837), militar
- Charles Bernard Renouvier (1815-1903), filòsof
- Émile Saisset (1814-1863), filòsof
François Rabelais (1493-1553) i Nostradamus (1503-1566) van estudiar a la Universitat de Montpeller (Facultat de Medecina).
Ciutats agermanades
Louisville, Kentucky, EUA, 1955
Heidelberg, Baden-Wurtemberg, Alemanya, 1961
Barcelona, Catalunya, 1963
Chengdu, Sichuan, Xina, 1981
Tiberíades, Israel, 1983
Fes, Marroc, 2003
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montpeller |
- (català)(occità)(francès) Pàgina oficial de l'Ajuntament