Senatconsult: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Senatusconsultum''' era una decisió del senat que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa. |
'''''Senatusconsultum''''' era una decisió del [[senat romà]] que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa. |
||
Durant el període republicà és van emetre gran nombre de ''senatusconsultum'' i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els ''senatusconsultum'' eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat |
Durant el període republicà és van emetre gran nombre de ''senatusconsultum'' i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els ''senatusconsultum'' eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat pública, qüestions entre l'[[erari]] i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matèries van quedar dins la jurisdicció del senat en forma legislació aplicada (administració, policia, religió, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era més difícil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat. |
||
El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els ''senatusconsultum'' eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'[[August]] que aquesta funció va passar als qüestors. Un [[tribú de la plebs]] podia aturar una mesura proposada per un ''senatusconsultum'', i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia. |
El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els ''senatusconsultum'' eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'[[August]] que aquesta funció va passar als qüestors. Un [[tribú de la plebs]] podia aturar una mesura proposada per un ''senatusconsultum'', i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia. |
||
El més antic dels ''senatusconsultum'' (i dels documents romans) coneguts és el de ''Triburtibus''; el segueix el de ''Bacchanalibus''; d'alguns ha quedat referència a la [[Digesta]]. A partir d'[[August]] les lleis sovint foren fetes en forma de ''senatusconsultum'' que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós ''senatusconsultum macedonianus''. |
El més antic dels ''senatusconsultum'' (i dels documents romans) coneguts és el de ''Triburtibus''; el segueix el de ''Bacchanalibus''; d'alguns ha quedat referència a la [[Digesta]]. A partir d'[[August]] les lleis sovint foren fetes en forma de ''senatusconsultum'' que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós ''[[senatusconsultum macedonianus]]''. |
||
==Fonts== |
|||
*{{es}} [http://fama2.us.es/fde/historiaDeLasLeyes.pdf "Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano"] {{pdf}}, per D. Antonio de Puente y Franco (ministre togat de l' Audiencia pretorial de la Havana) i José Francisco Díaz (assessor general de rendes de la Havana) ; Madrid 1840. |
|||
*{{en}} [http://www.ancientlibrary.com/smith-dgra Dictionary of Greek and Roman Antiquities by William Smith (1870)] |
|||
== Enllaços externs == |
|||
* http://www.ucm.es/info/archiepi/aevh/singulares/senadoconsulto.html |
|||
[[Categoria:Dret romà]] |
[[Categoria:Dret romà]] |
||
[[it:Senatoconsulto]] |
|||
Revisió del 13:54, 27 oct 2009
Senatusconsultum era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.
Durant el període republicà és van emetre gran nombre de senatusconsultum i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els senatusconsultum eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat pública, qüestions entre l'erari i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matèries van quedar dins la jurisdicció del senat en forma legislació aplicada (administració, policia, religió, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era més difícil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat.
El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els senatusconsultum eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'August que aquesta funció va passar als qüestors. Un tribú de la plebs podia aturar una mesura proposada per un senatusconsultum, i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia.
El més antic dels senatusconsultum (i dels documents romans) coneguts és el de Triburtibus; el segueix el de Bacchanalibus; d'alguns ha quedat referència a la Digesta. A partir d'August les lleis sovint foren fetes en forma de senatusconsultum que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós senatusconsultum macedonianus.
Fonts
- (castellà) "Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano"
PDF, per D. Antonio de Puente y Franco (ministre togat de l' Audiencia pretorial de la Havana) i José Francisco Díaz (assessor general de rendes de la Havana) ; Madrid 1840. - (anglès) Dictionary of Greek and Roman Antiquities by William Smith (1870)
