Praxinoscopi

Dibuix d'un praxinoscopi

Un praxinoscopi (del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar)) és una joguina òptica, un giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876 (patent del 1877).

El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop de William George Horner, les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.

El praxinoscopi va rebre una menció a l'Exposició universal de París del 1878 i va tenir força èxit comercial, essent la base per altres invencions de Reynaud com el praxinoscopi teatre, el praxinoscopi projector i el teatre òptic.