Semàntica

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat. El seu nom ve del grec "sema", que vol dir signe. Com a disciplina va néixer al segle XIX.

Analitza quins són els components del significat, com es transmet i la relació entre mots segons el que representen. Segons com sigui aquesta relació es parla de mots sinònims (significat semblant), antònims (oposats), homònims (dos mots diferents amb coincidència de forma per evolució històrica), polisèmics (amb més d'un significat)...

La semàntica és una disciplina propera a la filosofia, per l'anàlisi dels conceptes; a la psicologia, per l'estudi de la ment humana i de la comunicació; a la lexicologia, perquè ajuda a definir els mots; a la sintaxi, ja que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes altres branques del saber. De fet, des de l'anomenat "gir lingüístic" del coneixement al segle XX, la semàntica s'ha convertit en una ciència auxiliar útil per a qualsevol apropament a la realitat.