Egocentrisme

L'egocentrisme (del llatí ego, "jo", i "centre") és una actitud psicològica en la què l'individu es considera el centre de l'univers i dóna valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d'allí els fenòmens. En una accepció més àmplia, és egocèntric aquell qui considera que el seu punt de vista i els seus interessos són més importants que el dels altres.

Aquest concepte va ser utilitzat pel psicòleg suís Jean Piaget per senyalar la incapacitat de les criatures de diferenciar el propi punt de vista d'aquell d'altres. A diferència del llenguatge de comunicació basat a la dualitat pregunta/resposta, sobre la crítica, sobre la pregaria, l'amenaça o en tots aquells elements interaccionals, el llenguatge egocèntric representa aproximadament tres quartes parts del llenguatge infantil durant el període d'edat compres entre els tres i els sis anys, acompanya les activitats solitàries i els jocs simbòlics on les criatures realitzen monòlegs o imita les frases realitzades per ell mateix o altres.

Un altre aspecte de l'egocentrisme el tenim a l'elevada freqüència de la paraula "jo" a l'intern del llenguatge infantil, que es descobreix més a l'interior de les converses entre les criatures que no a les conversacions entre els infants i els adults.

El llenguatge egocèntric es pot trobar també en fase adulta, quan un ha d'afrontar una situació particularment difícil, o completament inesperada o en una circumstància euforitzant.