Enric Marfany i Gosset

Enric Marfany i Gosset (Sant Julià de Lòria, 1877 - Barcelona, 3 de novembre del 1957) va ser sacerdot, organista i compositor.

Biografia

Al 1905 era organista de la parròquia de Ponts (càrrec que posteriorment ocupà un deixeble seu, mossèn Ritort) i al 1912 [1][2] era organista de Santa Maria de Puigcerdà (l'església parroquial de la capital ceretana, destruïda a pic i pala el 1936 [3]). Exercí aquesta darrera tasca fins al 1924, quan fou destinat a la parròquia barcelonina del Sant Àngel Custodi d'Hostafrancs [4], on al 1928 i 1932-1934 era d'organista i director de la capella de música [5], i encara se li cita al 1944 [6]. Entre els seus deixebles de música tingué els futurs sacerdots, músics i compositors Albert Vives i Mir i Salvador Ritort i Faus.

Compongué principalment música religiosa, per a orgue o per cor i orgue. Andorra la Vella i Sant Julià, el seu poble natal, li dedicaren sengles carrers.

Obres

• El cant del Valira, per a cor
• Corazón santo, motet per a cor amb acompanyament d'orgue o harmònium
• Dueño de mi vida, motet per a cor amb acompanyament d'orgue o harmònium
• Goigs a llaor del Sant Angel Custodi de la Ciutat de Barcelona
• Himno del Cincuentanario [de la congregació de Filles de Maria de Puigcerdà] (1919), per a veu i orgue, amb lletra de Manuel Trepat
• Jesús, vivir no puedo, motet per a cor amb acompanyament d'orgue o harmònium
• O salutaris, motet per a cor a tres veus amb acompanyament d'orgue o harmònium
• Trissagi marià, per a orgue
• Veni Sponsa Christi, per a cor i harmònium

Enllaços

• Necrològica (castellà)